Mireia Salazar – Paco Cabeza
Pilar Gimeno
Avui rebem a l’Aula un grup de joves de l’Associació IRIDIA, dedicada a la defensa dels Drets humans, civils, polítics i, naturalment, defensors de la llibertat. En concret aquest grup està preocupat i especialitzat en la problemàtica de Presons. Ens trobem amb l’agradable sorpresa que un dels conferenciants, Pau Berbel, és fill d’un dels nostres socis. Ve amb una companya, la Mireia Salazar i volen analitzar amb nosaltres les vulneracions de drets humans que s’estan produint en l’actualitat al nostre país i fer èmfasi en els diferents àmbits en què aquestes ocorren.
Assistens a la conferència de Pau Berbel i Mireia Salazar – Paco Cabeza
Es considera tortura a tot acte pel qual s’infligeixen intencionadament a una persona dolors o sofriments greus físics o mentals amb el fi d’obtenir informació, una confessió.
Existeixen altres tractes inhumans i degradants, que no arriben a ser tortura segons la definició donada, infligits per un funcionari públic amb la finalitat d’obtenir una confessió, informació, en definitiva, coaccionar.
ESPAIS: Comissaries, Centres d’Internament i Centres Penitenciaris.
En aquests espais es troben persones privades de llibertat, no sabem què passa, no hi ha càmeres, sense control i amb total impunitat.
Sistema preparat per l’opacitat, no interessa que se sàpiga.
Què ha passat a les presons que ara es parla molt d’elles? Que han entrat uns polítics coneguts, persones que no esperem que hi siguin, amb un estatus social i econòmic diferent.
El 42% dels delictes dels presos són contra el patrimoni, el 20% contra la salut pública (drogues), el 10% homicidis i el 7% contra la llibertat sexual. El 7% són dones i el 45% són estrangers ( a Catalunya els estrangers són el 14% de la població).
Les presons estan situades lluny, a l’extraradi de les ciutats. Els municipis propers no les volen. Aquestes persones produeixen rebuig.
A Espanya la criminalitat no és elevada, però l’ús de la pena de presó és molt freqüent i les condemnes són molt llargues. La reincidència és del 30%.
Alguna cosa falla. No els ensenyen a viure en llibertat.
La presó serveix per a reeducar, per a la reinserció social i no podria consistir en treballs forçats. Estan dotades de programes, equips de tractaments, de tallers productius, diferents serveis dins i fora del mòdul, cuina, botiga, etc.
El problema dels serveis que reben els presos és que no és suficient, una ràtio molt baixa per a la seva atenció. En definitiva amb qui tenen més contacte és amb el personal de seguretat, els funcionaris.
QUOTIDIANITAT A LES PRESONS: estar tancat, tancar portes, tancar els llums, recomptes diaris, disciplina i càstigs, murs i reixes, infantilització i despersonalització.
CONTACTES AMB L’EXTERIOR: cartes i trucades, relació amb la família.
IMPACTE EMOCIONAL: soledat, pèrdua de confiança.
TORTURA I TRACTES DEGRADANTS: cel·les d’aïllament, sales de contenció mecànica (lligar una persona), que pot ser necessari, però es fa un ús exagerat. Produeix molta ansietat.
Fa uns dies es va fer públic un INFORME DEL COMITÈ EUROPEU PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA a Catalunya:
– En totes les presons catalanes han detectat casos de maltractaments físics (a Brians 1 molt més).
– Excés de contenció mecànica fins i tot amb persones amb trastorns mentals greus
– Excés de medicació psiquiàtrica
– Aconsellen al Departament de Justícia que millori la capacitació dels funcionaris del Departament de Règim tancat.
– Períodes molt llargs d’estada als DERT(sales de contenció mecànica)
– Cops amb bastons policials i puntades de peu al cap i al tronc superior durant la detenció
– Manilles excessivament ajustades
– Necessitat d’actuació amb congruència, oportunitat i proporcionalitat.
Les conseqüències d’aquestes deficiències d’actuació produeixen malalties, desorientació, analfabetisme digital i altres problemes als presos.
ADAPTAT A LA PRESÓ I NO A LA VIDA EN LLIBERTAT
OPACITAT I MANCA DE TRANSPARÈNCIES A LES PRESONS
En l’àmbit municipal no hi ha dades sobre la població penitenciària al municipi, no hi ha serveis específics d’atenció a les persones preses, la població desconeix què hi passa dins, què s’hi fa.
PERPETUACIÓ D’ESTEREOTIPS.
És IMPRESCINDIBLE QUE LES ENTITATS DE DRETS HUMANS ENTRIN A LES PRESONS PER FER MONITOREIG.
