Joietes de tinta: Alma y los siete monstruos

0

Un dels meus tresors més preuats és la gent jove lectora, la qual acostuma a ser molt entusiasta i a seguir per xarxes les autores i els autors de les seves novel·les preferides.

Actualment i des de fa molts títols, hi ha un fenomen literari que té nom de dues dones. Mouen gran quantitat de seguidores i de seguidors a cada presentació que fan. Es diuen Iria Parente i Selene Pascual. La seva literatura acostuma a ser fantàstica i d’aventures, però avui us vull recomanar una obra totalment apta per compartir entre joves i no tan joves: Alma y los siete monstruos.

L’Alma descobreix sota el llit, i d’un en un, set monstres que faran que la seva vida canviï i també la seva manera de relacionar-se amb les seves amigues i la seva família. Aquests monstres que qualsevol de nosaltres pot reconèixer perfectament perquè al llarg de la nostra pròpia vida apareixen, no desapareixen mai del tot per molts anys que fem.

L’edició de Nube de tinta és il·lustrada i no arriba a 200 pàgines; és una joia discreta, que pot passar desapercebuda entre tanta oferta i tant de prejudici, però que ens pot ajudar a ser conscients de la mida dels nostres monstres i a posar-nos sobre la pista dels que poden estar visitant a gent a qui estimem molt.

Per defecte, els monstres volen ser secrets però l’Iria i la Selene saben prou que si els amagues, creixen. És per això que resulta imprescindible parlar obertament d’ells, tant si els veiem com si només els sentim.  

Personalment crec que tothom hauria de fer de tant en tant una mossegada a una d’aquestes pedres precioses perquè ens ajuden a saber una mica millor qui som i on ens trobem respecte a la nostra autoestima.

Quin monstre comparteix ara mateix les teves ombres? Pots dormir a la nit o tens visites nocturnes de criatures que et parlen a cau d’orella?

M’ho pots explicar…

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí