Joietes de Tinta: Color de Llet

0
84

Vet aquí una història…

O més d’una, perquè al meu cofre dels tresors el que he trobat és una autora amb títols publicats ben diferents i igualment potents.

ELLA, amb majúscules, es diu Nell Leyshon i escriu bàsicament pel teatre, de fet és un referent entre els dramaturgs anglesos perquè es tracta de la primera dona que va acceptar el repte d’escriure una obra pel famós The Globe, un espai molt complicat, amb un escenari enorme i una il·luminació molt peculiar. També és una reconeguda guionista radiofònica.

El teatre necessita acció i possiblement aquesta sigui la causa del pes que tenen a les novel·les de la Sra. Leyshon els diàlegs. També l’escenografia està present, perquè les escenes que descriu es poden percebre com finestres obertes a l’espectador/lector, i al final d’alguna d’elles, com és el cas d’El bosque,  sents com t’allunyes a poc a poc, per passar a una altra cosa i deixar els personatges que facin la seva.

Si he d’escollir per un primer tastet de l’autora, diria que el millor és començar amb Color de llet, una novel.la publicada per primera vegada el 2012, traduïda meravellosament bé al català per Jordi Martín Lloret i publicada per Angle editorial el 2017.

Inoblidable, absorbent, fosca… un relat curt, senzill que s’ha de llegir d’una tirada.

La narradora es diu Mary, representa l’Anglaterra rural de 1830, que és quan comença aquest diari marcat pel seu analfabetisme i el seu vocabulari escàs. No té filtres a l’hora d’explicar el que serà la història de la pèrdua de la seva innocència. De com va haver d’abandonar l’avi i la granja de la seva família, per anar a treballar a casa del vicari.

aquest llibre és meu i l’estic escrivint de pròpia mà. en aquest any del senyor mil vuit-cents trenta-un jo ja en tinc quinze i estic asseguda a la finestra i puc veure moltes coses. puc veure ocells que omplen el cel de xiscles. puc veure els arbres i puc veure’n les fulles. i cada fulla té tot de venes que la recorren. i l’escorça de cada arbre té tot de clivelles. no sóc gaire alta i tinc els cabells de color de llet. em dic mary i he après de lletrejar el meu nom. m. a. r. y. es lletreja així.

vull explicar-te el que va passar però he d’anar amb compte de no córrer com les vedelles quan s’abraonen contra el tancat perquè si ho faig em precipitaré tant que ensopegaré i cauré.

I no et diré res més… ja ets gran i pots fer aquest viatge amb la petita Mary i sense mi a partir d’aquest punt del camí.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here