Joietes de tinta: Fruitlands, una experiencia trascendental

0
114

Vet aquí una història…

Qui no ha sentit a parlar de Louisa May Alcott? Va ser una escriptora nascuda l’any 1832 que va escriure Mujercitas, Hombrecitos, obres de teatre, articles per a revistes, contes per a persones adultes, novel·les sota pseudònim…

També us diré que no es va casar mai, es va declarar feminista i va inspirar milers de lectores per trencar rols marcats per l’època; es va educar a casa gràcies als experiments educatius del seu pare (el filòsof Amos Bronson Alcott) i amb la presència de companys del mateix grup filosòfic, com Henry David Thoreu o Ralph Waldo Emerson, entre d’altres.

Tret d’aquell esmentat gran èxit comercial juvenil, la resta de la seva producció no s’ha editat prou a casa nostra. L’editorial Impedimenta va fer un treball molt maco a finals de l’any passat traduint al castellà Fruitlands: una experiencia transcendental, de la mà de la traductora Consuelo Rubio Alcover.

Coses que resulten interessants en aquest llibre: les anotacions biogràfiques de l’autora i la seva família. Descobrirem, per posar un exemple, que els Alcott van canviar de casa més de vint cops en trenta anys; que el pare va posar tota la passió en dos projectes que no van funcionar: primer la creació de la Temple School (una escola amb mètodes alternatius d’educació amb professors i professores com Elizabeth Peabody, primera dona en obrir una llar d’infants als EEUU); després va ser un espai utòpic amb dos pares fundadors (el mateix Amos Bronson Alcott i el fonamentalista Charles Lane), que s’anomenaria Fruitlands.

Aquest lloc ideal estava inspirat possiblement en Brook Farm, una comuna la creació de la qual va comptar amb un altre amic de la família, Nathaniel Hawthorne. I és que durant la dècada de 1840 aquest tipus de comunitats es van estendre pels EEUU.

L’objectiu de Fruitlands era viure en harmonia amb la natura i menjar només el que la terra donés. Beure només aigua, no escalfar-la. Gens de carn, ni formatges ni vestir-se amb roba feta amb teixits com el cotó extret per esclaus. No fer mal a cap animal ni persona, tenir llibertat de pensament, d’acció, lectura continua, meditació…

El conte de Louisa May Alcott que dona títol a l’obra ens pot donar una idea de com va ser aquesta experiència, i per extensió, la seva infantesa. Aquesta aventura utòpica està escrita amb el seu característic llenguatge i amb molta ironia. La vida d’aquesta dona sembla de novel.la, realment, i crec que val la pena descobrir-la.

Us deixo ara envoltats de gra, sol, terra, arbres i verdures fresques.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here