Avui us parlo d’una joia amb banda sonora: Tierra, d’Eloy Moreno i aquestes són les cançons de les quals parlen les seves pàgines:
- Appointments, Julien Baker
- Selfish Art, Noah Gundersen
- A closeness, Dermot Kennedy
- Nica libres at dusk, Ben Howard
- Come tomorrow, Peter Bradley Adams
Heu de saber que m’encanta quan això passa, quan un llibre ens parla de llibres, de música, de cinema, de quadres o de qualsevol altre qüestió que ens permet obrir portes i portes a altres dimensions i espais.
Tierra es va publicar aquest any per Ediciones B i es pot llegir d’una tirada, o es pot intentar contestar íntimament a les preguntes que planteja.
Tot el que et pugui dir d’aquest llibre pot ser massa i podria fer-te spoiler, per això mateix he decidit que només diré que hi ha claus que són clau en aquesta història, ofereix una visió mediàtica del món de l’espectacle; juga amb els valors morals, ètics i de convivència. Es planteja el futur i les repercussions de les decisions en el moment present.
Una filla veu com el seu pare es suïcida davant les càmeres de televisió, amb un missatge clar per a ella. A partir d’aquí, la Nell, periodista i protagonista, es fa moltes preguntes però “no sempre sabem què fer amb les respostes”.
L’Eloy és un home que sap connectar molt amb les persones, des de la seva primera novel·la i té moltes seguidores i molts seguidors que durant el confinament de la primavera passada el van acompanyar a les presentacions i xerrades virtuals del seu llibre. Li encanta jugar amb les paraules i destapa les diferents capes dels seus personatges.
No us diré res més que la distància és la millor de les perspectives, i que per llegir Tierra, l’autor us planteja un viatge fora de l’atmosfera terrestre… perquè també hi ha mapes de tresors que assenyalen les estrelles.
