Joietes de tinta: Tierra

0

Avui us parlo d’una joia amb banda sonora: Tierra, d’Eloy Moreno i aquestes són  les cançons de les quals parlen les seves pàgines:

  • Appointments, Julien Baker
  • Selfish Art,  Noah Gundersen
  • A closeness, Dermot Kennedy
  • Nica libres at dusk, Ben Howard
  • Come tomorrow, Peter Bradley Adams

Heu de saber que m’encanta quan això passa, quan un llibre ens parla de llibres, de música, de cinema, de quadres o de qualsevol altre qüestió que ens permet obrir portes i portes a altres dimensions i espais.

Tierra es va publicar aquest any per Ediciones B i es pot llegir d’una tirada, o es pot intentar contestar íntimament a les preguntes que planteja.

Tot el que et pugui dir d’aquest llibre pot ser massa i podria fer-te spoiler, per això mateix he decidit que només diré que hi ha claus que són clau en aquesta història, ofereix una visió mediàtica del món  de l’espectacle; juga amb els valors morals, ètics i de convivència. Es planteja el futur i les repercussions de les decisions en el moment present.

Una filla veu com el seu pare es suïcida davant les càmeres de televisió, amb un missatge clar per a ella. A partir d’aquí, la Nell, periodista i protagonista, es fa moltes preguntes però “no sempre sabem què fer amb les respostes”.

L’Eloy és un home que sap connectar molt amb les persones, des de la seva primera novel·la i té moltes seguidores i molts seguidors que durant el confinament de la primavera passada el van acompanyar a les presentacions i xerrades virtuals del seu llibre. Li encanta jugar amb les paraules i destapa les diferents capes dels seus personatges.

No us diré res més que la distància és la millor de les perspectives, i que per llegir Tierra, l’autor us planteja un viatge fora de l’atmosfera terrestre… perquè també hi ha mapes de tresors que assenyalen les estrelles.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí