Joietes de tinta: La llibretera dins la llum

0
73

Vet aquí una història…

Som històries, part de la història familiar, tant de la família on vam néixer com de la família que hem creat en l’edat adulta. I en les lectures que fem, en els llibres que llegim, ens anem retrobant amb part dels nostres records o amb fragments dels nostres somnis (i malsons).

Avui vull descobrir-vos una joieta amb un format deliciós. Es diu La llibretera dins la llum i la va escriure l’escriptor belga Frank Andriat. La va publicar SD dins d’una col·lecció anomenada La caja de laca, narrativa del XXI, l’any 2014. I és molt probable que part del seu encant tingui relació amb la traducció que va fer l’Anna Casassas. Impecable, com és habitual.

Aquesta novel.la quadrada, amb il·lustracions de vies de tren, amb entrades i sortides de túnels al final i al començament de cada capítol (disset i ben curtets), és un caramelet, un conte per a gent adulta. Ens narra com la gent es troba en estacions de tren, sense ser-ne conscients dels llaços que ja els uneixen; com és més fàcil, a vegades, parlar amb qui no ens coneix, perquè “els íntims ens jutgen més de pressa”.

La protagonista és llibretera, i la podrem observar com qui contempla un quadre, amb una il·luminació de clarobscurs, com feta pels pintors europeus del barroc. Llegirem les paraules amb la trompeta de Chet Baker de música de fons.

Una llibreria és un jardí de paraules, és un racó de trobades entre lectors i lectores que no saben què busquen però que volen trobar quelcom que els ompli per uns dies la seva set de tinta, que es deixen guiar, perquè un llibreter o una llibretera és, en molts casos, un llum i una guia.

Aquest text és un preciós homenatge a aquests comerços que lluiten cada dia per no convertir-se només en un lloc on es venen llibres. La Marilina, sortosament, no cau en la trampa de voler “educar” a la seva clientela; aquesta mena de responsabilitat adoctrinadora tant de moda, que les persones compradores compulsives de llibres anem fugint com de la crema: “Hola, em dic Carme, sóc lectora i necessito equivocar-me per poder rectificar”.

Pugeu al tren sense destinació d’aquesta lectura i us quedarà un cos ben net per a una altra més complexa. A vegades, aquests exercicis senzills són molt útils per deixar entrar al nostre cervell raigs de sol més potents.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here