Títol: QUIENES SE MARCHAN DE OMELAS
Autora: Ursula K. Le Guin
Any de publicació: 1973
Per què et recomano un relat que ara fa els cinquanta anys? Perquè presenta una bonica i interessant paradoxa moral, d’una autora de ciència ficció que acostuma a fer pura filosofia a les seves narracions, i no t’aconsello qualsevol versió, sinó l’adaptació de l’editorial Nordica, il·lustrada per l’Eva Vázquez l’any 2022, amb l’acurada traducció de Maite Fernández.
Aquesta obra, Quienes se marchan de Omelas, va guanyar el premi Hugo al millor relat curt l’any 1974; s’ha convertit en un referent d’inspiració per a altres escriptors, cantants i artistes plàstics. Podem trobar referències a aquesta història fins i tot en vídeos musicals actuals.
Ens explica com es viu a la ciutat d’Omelas, que té tot d’habitants feliços, sense representants religiosos ni militars. Comença la narració en plena celebració d’un festival d’estiu, amb els seus carrers guarnits i l’alegria de viure palpable entre la gent.
Però tota felicitat amaga misèria i aquesta la representa una criatura petita de la qual no et vull dir res més… et convido a llegir aquest clàssic de la literatura de la Sra. Le Guin, de molt poquetes pàgines i que es troba en el meu joier particular.
Tenemos la mala costumbre, alentada por gente pedante y rebuscada, de considerar la felicidad como algo bastante estúpido. Solo el dolor es intelectual, solo la maldad es interesante.
La felicidad se basa en el discernimiento de lo que es necesario, lo que no es necesario pero tampoco destructivo y lo que es destructivo.
Si t’atreveixes a obrir aquest llibre, desitjo que t’agradi i que m’expliquis la teva experiència. És una altra joieta que comparteixo amb tu… Fins aviat!
