Entre calor, dutxa, migdiada i batuts de síndria, continuem amb les lectures estiuenques per descobrir. Perles i perletes falses que sempre es troben entre la sorra de les platges a l’estiu. Un estiu molt atípic, vivint com vivim una distopia en pròpia carn i amb tot de notícies de les quals volem fugir.
Surten llistes de llibres que haurien d’haver-se presentat al Sant Jordi d’enguany (el 23 de juliol no és Sant Jordi!) i ens intenten convèncer de tot allò que és novetat que s’ha de convertir en el llibre de l’estiu (obro parèntesi per dir que amb les morts recents de diferents autors i la publicació del nou llibre d’en Joël Dicker, la resta d’escriptores i escriptors s’hauran d’esperar a la tardor per triomfar).
He remenat entre els baguls i res millor per aquesta secció que un relat (curt, molt curt) sobre un joier. Narració de l’any 2003, reeditada ara en fa tres, amb una part final inèdita en la primera publicació.
L’Elia Barceló és una valenciana convertida en un referent literari del gènere de ciència ficció en llengua castellana. Ella és l’autora d’EL SECRET DE L’ORFEBRE¸ novel.la de 121 pàgines, ambientada en una petita població al costat de la Toscana, a Itàlia, i que salta entre emocions i arracades, dels anys 50 als 70 i a fregar de l’any 2000.
El narrador i protagonista és ja un home madur que marxa a viure a Nova York a l’etapa final de la seva vida, per gaudir del seu èxit en la seva professió. Fa una petita aturada en el poblet que el va veure néixer i es troba donant voltes en cercles entre els veïns i els records.
Amb la banda sonora d’en Leonard Cohen (sempre un petit plaer addicional), aquesta història és un viatge màgic i de temps aturat.
I ara… vaig a mullar-me els peus una estona. Amb mascareta, és clar!
