“Em sento com un buscador de perles”. I no sempre trobo la perla perfecta, la joia que t’ha d’agradar. La meva percepció i la teva segurament són tan diferents, que allò que a mi em sembla meravellós descobrir-te, als teus ulls potser no té cap valor.
Així i tot, vaig remenant al meu cofre de tresors; de mica en mica, fico la mà i trec un llibre. De sobte m’adono que aquest bagul no té fons. Sempre hi ha quelcom per comentar, malgrat que també és seductor no parlar de res i només gaudir de la troballa, la lectura i el moment.
Irene Vallejo és de Saragossa. Lina Vila també. La primera es va convertir en un fenomen literari el 2019 quan va publicar El infinito en un junco, traduït a més de quaranta llengües. La segona és artista plàstica, professora de dibuix i les seves il·lustracions són tan maques que elles soles ens expliquen històries que són un veritable plaer.
Aquestes dues dones han fet un llibre preciós, La leyenda de las mareas mansas, una fabula basada en Les Metamorfosis d’Ovidi. Els protagonistes són Ceix, fill de l’estel del matí, i Alcíone, filla del vent.
“Este es un cuento diferente”.
Somnis teixits per reis, desitjos de deesses, mar, ocells, pluja, lluna, caçadors de núvols…
“Los muertos no deben partir sin lágrimas”.
Morir no vol dir marxar.
Un viatge cap a l’Oracle, ficat en una cova, al peu d’una muntanya, amb un llac màgic i un bosc, a l’altra banda del mar.
I al final, cercar allò que sempre ha estat dins nostre, si ens sabem escoltar.
Aquest llibre és “la paz en medio de las tempestades”.
