Benvingudes, persones lectores!
Continuem a la caça de tresors vestits de llibres, i de llibres que es desfullen per poder fer grues de paper i veure concedit un desig perdut en el temps.
Recordar per créixer… quantes vegades ho hem sentit dir, malgrat que en la pràctica, les persones passem pàgina ràpidament i confonem allò de viure el present amb no patir. Però el món canvia, canvia com diria Joan Didion, durant la preparació d’un sopar. I ho fa per sempre més, agafant-nos totalment per sorpresa, com si la mort fos una cosa nova, que només li passa als altres.
El sis d’agost de 1945 l’exèrcit nord-americà va deixar caure la bomba nuclear anomenada Little boy sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima. Tres dies més tard li va tocar a la ciutat de Nagasaki amb la Fat man.
La Kerry Drewery no és japonesa i no va viure la Segona Guerra Mundial però quan anava al cinema sent una nena, el Govern del Regne Unit aprofitava els anuncis entre pel·lícules per fer advertiments a la població en cas d’atac nuclear. I al seu petit cervell de futura escriptora es va plantar la llavor d’aquesta novel·la que us recomano avui, que ens ajuda, a grans i a petits, a recórrer la Història de la mà d’un supervivent d’Hiroshima i la seva néta, a la qual tota la vida li ha ensenyat que la màgia es troba als llibres.
Editorial Bambú va publicar en català L’última grua de paper el setembre passat amb una traducció molt bonica de l’Aurèlia Manils, narrada en prosa, vers lliure i haikus.
La nostra perla d’avui parla de les promeses trencades, de la tradició, la paciència i sobretot, de l’esperança.
