Coneixeu la Lea Vélez? És una dona que, en quedar-se vídua, va marxar amb els seus fills al Regne Unit. Fins aquell moment era guionista de ficció (la literatura i el cinema són dues de les seves passions) però a partir del moment que es va establir fora d’Espanya, va començar a escriure llibres. I una de les seves novel·les és la meva joieta d’avui: Nuestra casa en el árbol.
Publicada per Editorial Destino el 2017, és tendra. És divertida. És terapèutica i una clatellada. Plena de frases punyents, és la història d’una mare amb tres criatures d’altes capacitats, que s’han de refer i retrobar després de la pèrdua del pare dels nens. En la seva nova vida coneixeran molta gent diferent, voldran fer coses que mai havien fet, com ara construir una casa dalt d’un arbre. Però sobretot, aquesta família ens parlarà de literatura compartida, de pel·lícules, ens picarà l’ullet amb diferents gèneres literaris i podrem resoldre un crim al costat dels protagonistes.
Records en forma de fotografies, vídeos i diaris que amb el temps es convertiran en la memòria col·lectiva d’uns germans que han tornat de grans al lloc on tot va començar de nou.
Entre les pàgines de Nuestra casa en el árbol hi ha espai per navegar, per jugar amb gossos, per prendre el té, jugar a escacs, conèixer el nom dels ocells, fer representacions teatrals…
Perquè quan estem al costat dels que més ens estimem, els rellotges s’aturen.
El tiempo solo corre cuando vamos contra él.
No oblideu llegir i cuidar-vos molt, i mantenir ple el joier d’aquelles coses que us escalfen les ments i les mans.
