La meva joieta preferida

0

Les joies de tinta de les quals parlem sovint no tenen cap sentit sense els seus descobridors, és a dir, els llibres no existeixen com a lectures fins que tenen lectores i lectors. Sembla obvi, oi?

Avui no vull recomanar cap obra en concret, cap novel·la, conte, àlbum il·lustrat o poemari, sinó més aviat donar les gràcies públicament a un grup de persones que acostumen a llegir el que dic que han de llegir, i ho fan des de fa quinze anys: el Grup de lectura Punt de llibre.

El 24 d’abril de 2008 es va constituir oficialment el club de lectura gratuït de la biblioteca municipal de Barberà del Vallès, per a persones adultes. En aquell moment, em vaig veure davant de gent que sabia molt més de llibres que no pas jo, que en alguns casos havien publicat la seva obra, o que es dedicaven a l’ensenyament de llengua i literatura. Això em va obligar a posar-me les piles i preparar molt bé les trobades, formant-me i decidint, conjuntament amb la Saray Carrasco (part logística i burocràtica de l’activitat), que no faríem sessions que semblessin classes. La finalitat era i és donar un to lúdic a les trobades i compartir les sensacions que ens provoca un llibre.

Arribar llegits i marxar riguts, satisfets, més rics en vincles.

Llegir ha de ser un plaer; tot i que sigui una lectura imposada per algú altre, es gaudeix comentant, sense complexos, els sentiments que ens ha suscitat, en un to relaxat i, si és possible, divertit.

A nou mesos per curs, hem fet més de cent trenta-cinc sessions, presencials però també virtuals durant la pandèmia; rutes literàries, sortides al teatre, presentacions de llibres, trobades amb escriptores i escriptors, tallers, una gimcana literària… La sala on habitualment ens reunim ha estat guarnida amb elements relacionats amb les lectures, exposicions; hem rebut a actors, actrius, músics, poetes… Les lletres mariden bé amb qualsevol cosa que sigui bella.

Punt de llibre és una recopilació de joies!  

Les persones ja no tenim allò que abans es deia temps lliure; les hores fora de les nostres obligacions són una responsabilitat cap a la nostra salut mental. Hem de trobar espais per connectar amb els nostres interessos particulars i gaudir de les nostres aficions amb qualitat.

Tinc la sort de formar part del millor grup de lectura que es pugui trobar: compromès, nombrós, heterogeni, actiu; es desplaça amb calor, fred, vent o pluja. Aquest petit homenatge és per l’esforç que fan quan llegeixen un llibre no triat i es troben amb mi per comentar-lo.

Jo, com els llibres que deia al començament d’aquest escrit, sense ells (sense vosaltres), res!

 

[adrotate group="6"]

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí