Gonzalo Candanedo Fernández
És coneguda la frase d’Heràclit del fet que no et pots banyar dos cops al mateix riu. Pensant en el riu Ripoll al seu pas per Barberà sospitem que el filòsof grec ni tan sols hagués estat capaç d’una primera capbussada. Però, està justificada aquesta mala percepció del nostre riu? Més enllà de la nostra sensació subjectiva, sortosament tenim dades per analitzar la qualitat fluvial del Ripoll.
L’any 2001 Barberà del Vallès es va sumar a l’estudi conjunt sobre la qualitat del riu que l’any 1996 havien iniciat des de Sabadell i Castellar. Amb els anys més municipis s’han sumat a aquest estudi, ja que es tracta d’una realitat absolutament interdependent, en el que la qualitat del tram que passa per Barberà està condicionada per les actuacions que es fan aigües amunt. També el seu pas pel nostre municipi tindrà un impacte, positiu o negatiu, en el seu curs fins a unir-se al riu Besòs a Montcada.
En l’actualitat, es realitza un estudi anual, a la primavera, amb 3 punts de mostreig del seu pas per Barberà. El primer està a l’entrada del municipi, al seu pas pel carrer Dr. Crusafont, el següent a l’alçada del Molí Vermell i abans d’entrar a Ripollet, sota les vies del tren, està el darrer. Aquest estudi no només es fixa en els valors fisicoquímics de l’aigua que porta el riu, sinó que també analitza altres paràmetres. La presència de diferents espècies animals i vegetals, la disposició de l’hàbitat fluvial o la qualitat de la vegetació de ribera són indicadors que ens ajuden a conèixer la qualitat d’un riu. Aquí podeu consultar aquests complets informes dels darrers anys.
L’estudi no es limita a fer una foto del moment, sinó que la seva diagnosi inclou una anàlisi de les causes de l’estat del riu i de les seves conseqüències. A més, l’any 2006 es va detectar que el riu Ripoll estava arribant al seu límit ecològic, motiu pel que, des d’aleshores, l’informe també inclou propostes d’actuacions per tal de millorar la situació.
En les conclusions de l’informe podem veure, segurament sense gaire sorpresa, que les paraules “pèssim” o “dolent” són les que més es repeteixen. Això es deu, però, a què es fa servir un mateix índex estàndard, que mesura amb els mateixos paràmetres un riu d’alta muntanya que un que travessa un dels territoris més poblats i industrialitzats de Catalunya. Envoltat d’autopistes, murs i construccions, el riu Ripoll es considera una “massa d’aigua fortament modificada”. Aquest fet el fa mereixedor de diferents pròrrogues per assolir els nivells de qualitat marcats per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Però, si ampliem la imatge, podem observar que, tot i no sortir del color vermell que marca el suspens, alguns dels paràmetres han millorat la seva puntuació en els darrers anys. Un punt d’inflexió són els anys 2010-2012, en el que es van augmentar els recursos i es van fer actuacions molt decidides, sobretot enfocades al control dels abocaments irregulars des dels polígons.
Juntament amb l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sabadell, que distorsiona el cabal i la temperatura de l’aigua en la seva arribada a Barberà, els abocaments dels polígons són la principal amenaça i el repte al que cal fer front per protegir el riu Ripoll al seu pas pel nostre terme municipal.
Les aigües del polígon es distribueixen segons una doble xarxa (xarxa separativa). Per una banda la xarxa que recull les aigües pluvials i les condueix directament al riu i als torrents de la zona. Per altra banda la xarxa d’aigües residuals que, després de ser tractades per la mateixa empresa en els casos que és necessari, es porten cap a la depuradora. Aquestes xarxes haurien d’estar completament aïllades però, lamentablement, no sempre és així i la conseqüència és l’abocament al riu d’aigües residuals de caràcter industrial. Un control i inspecció més exhaustiu d’aquestes xarxes i abocaments és un dels elements clau per continuar en la línia de millora.
Assumint que moltes de les causes, com l’altíssima pressió humana fruit de les infraestructures que envolten el riu, seran difícils d’erradicar, també existeixen altres elements en què fixar-nos. Les espècies invasives, amb especial atenció al cranc americà i la tortuga de Florida, pel que fa als animals, o la canya americana en la vegetació, són una gran amenaça per l’equilibri dels ecosistemes naturals. També els horts irregulars de la llera del riu tenen un impacte major del que podem imaginar. No només estan en una ubicació que suposa un risc per la seguretat. Els agroquímics utilitzats s’acaben filtrant al riu i contaminant la seva aigua. A més impedeixen el desenvolupament del bosc de ribera, una vegetació que juga un paper fonamental en l’autodepuració i el manteniment de la qualitat fluvial.
Dins de les actuacions de futur per seguir millorant la qualitat del riu hi ha una que pot semblar contradictòria. Millorar els camins i la senyalització, construir una passarel·la per accedir al Castell de Barberà, obrir el parc fluvial, augmentar les visites per part de la ciutadania. Si l’acció humana ha portat al límit aquest patrimoni natural, la solució passa per aquesta proximitat? Només es protegeix allò que s’estima i per estimar el riu l’hem de conèixer. És el moment de mirar de cara a un espai al qual durant dècades hem girat l’esquena, que millora l’aire que respirem, que garanteix l’equilibri natural i en el que qui sap si algun dia Heràclit es decidirà a prendre un bany.
