Eva Torre Barrero
Enguany l’assistència de públic ha crescut respecte l’any anterior. I és que la cervesa artesana cada vegada desperta més interès i es va obrint pas entre el gran públic.
La fira va romandre oberta des de les 11 del matí fins les 11 de la nit. Això va permetre la gran afluència de visitants. Durant tot el dia es van anar succeint diferents activitats com la demostració d’embotellament que va mostrar el Club Cerveser Maillard, un dels més grans de Catalunya, i concursos i espectacles van aclaparar l’atenció dels assistents.
Tot això, acompanyat de cervesa de qualitat i bona teca va contribuir a que, tot i la insistent amenaça de pluja , rodessin per la gola dels barberencs i barberenques prop de 800 litres de màgia líquida, com diu el lema de Cerveses As que hi va ser a la fira. As va generar molta expectació, ja que presentava per primer cop a una fira Komodin, la primera cervesa artesana sense alcohol feta a Catalunya.
Alexis, un dels principals organitzadors de la Mostra ens ha volgut mostrar un món que va guanyant cada vegada més adeptes, apropant els artesans de la cervesa, que servien a peu de barra, al consumidor directament.
Aquesta proximitat va permetre crear un ambient distès on cada cerveser ens explicava anècdotes o inquietuds ben diverses, com les noies de La Pirata que amb les seves cerveses pretenen crear tal impacte en el consumidor que en tastar-les “no el deixi indiferent”. L’Agus de la Quer ens comenta que van començar fent cervesa a un restaurant que tenien a Berga. Els hi agradava tant fer-ne que van decidir dedicar-s’hi de ple. Però l’enyorança del món de la restauració els va picar a la porta i fa pocs dies que han inaugurat un restaurant al barri del Poble Nou de Barcelona, de nom Beertuos, amb 15 tiradors i un munt de varietats més en ampolla.
A l’Estupenda, on només fan servir matèria prima amb segell ecològic l’Anton ens parla de la importància del consum responsable, amb tot el que implica. I com va passar de treballar ara fa 10 anys a una fàbrica, que res tenia a veure amb la cervesa, a crear la seva pròpia empresa i les vicissituds de viure de la teva passió.
Un cas semblant de reinvenció professional és l’Andrés de cerveses As. Afectat per la profunda crisi de la construcció l’Andrés va apostar-ho tot, diners, cos i ànima i se’n va sortir. Fins i tot dona classes de Microcerveseria a l ‘Universitat d’Alacant.
I que dir dels nois de les Canyes? Doncs el tret diferencial és que tenen l’única casa rural cervesera de Catalunya. De fet a l’Stand tenien un club de fans, clients que s’havien allotjat a la casa i venien a saludar-los.
L’ambient de germanor que es va viure a la fira va ser una constant i el bon rotllo que hi ha entre els cervesers es palpable. S’ajuden els uns als altres. A la fira vaig veure com es passaven si calia gots de plàstic entre ells quan ja s’havien venut tots els de vidre, i es substituïen els uns als altres per tal de no desatendre la parada. Però és que l’ajut va més enllà del que es veia, es passen receptes, intenten millorar entre tots, són com una pinya. Potser és que s’han ajuntat els utòpics en aquest gremi? Doncs no ho sé. Però sí sé una cosa, que hi ha tres paraules que els podrien definir: Honestos, Lliures i Valents.
Tant de bo se’ns contagiï i s’escampi aquest tarannà tant idíl·lic. De moment a Barberà almenys quatre restaurants serveixen “birra” artesana, La Barberenca, El Caliu, La Coop i La Penúltima. Tant de bo que s’animin més restauradors a incloure una carta de cervesa com ho fan amb la de vins i poder assaborir tots els matisos que només una cervesa artesana pot oferir als paladars més exigents. Mentrestant ja esperem amb certa ànsia la propera mostra a Barberà del Vallès.
