L’Abigail Marín Muñoz i la Milser Lastenia García Perla són estudiants de català del nostre centre. Les voleu conèixer?
-D’on ets?
–Abigail: Soc nascuda en un poble molt petit de Granada que es diu Cuevas del Campo, però durant molts anys vaig viure a Granada capital.
-Lastenia: Soc d’Hondures, d’una ciutat que es diu Nacaome (vol dir unió de dues carns).
-Quan vas arribar a Catalunya? Amb qui vas venir? Com et senties?
-Abigail: Vaig arribar el novembre del 2022. Després d’uns anys de relació a distància, vaig venir a viure amb la meva parella ja que ell és d’aquí.
Per una banda, venia amb molta il·lusió i amb ganes de començar una nova vida. Per l’altra, deixava tota la meva família a Granada: els meus pares, els meus germans, la meva germana bessona, els meus nebots… No va ser fàcil.
-Lastenia: Li vaig dir al meu pare que volia ser lliure! Vaig venir sola. Primer vaig viure tres anys a Madrid, però no vaig acabar d’encaixar-hi i vaig decidir venir cap aquí. Una amiga que ja hi vivia em va ajudar molt. Vaig arribar a Catalunya el 2011. Com que ja havia viscut en una ciutat gran, de seguida m’hi vaig adaptar i m’hi vaig sentir molt còmoda.
-Per què estudies català?
-Abigail: Vaig començar a estudiar-lo per la feina. Penso que també és necessari per poder comunicar-te amb tothom i per integrar-te quan arribes a un nou lloc on es parla una altra llengua.
-Lastenia: Vaig començar a treballar cuidant una dona gran que havia decidit que només parlaria en català. Un dia es va enfadar molt amb mi perquè li vaig guardar una faldilla i no la trobava… Jo no entenia gairebé res del que em deia, només dues o tres paraules. Aleshores, vaig veure que necessitava parlar català. El 2012 em vaig treure el bàsic 3.
-Quins curs fas actualment?
-Abigail: Ara estic fent l’intermedi 3.
-Lastenia: Estic fent l’elemental 3.
-Què t’agrada de les classes presencials?
–Abigail: Penso que és la millor manera d’aprendre una llengua, tant la part teòrica com la part oral, ja que presencialment tens l’oportunitat de parlar durant les classes i amb els companys. També és una bona forma de conèixer gent d’altres països i cultures.
-Lastenia: M’agrada tot, de les classes presencials. Coneixem altres persones i aprenem molt. No crec que s’aprengui igual en un curs en línia.
-Quina és la teva paraula o expressió preferida en català?
–Abigail: Tant de bo. Des que la vaig aprendre no se m’ha oblidat.
–Lastenia: Xiuxiuejar. És una paraula molt bonica, tot i que em costa pronunciar-la.
-Què en penses, dels catalans?
–Abigail: Estic molt contenta de les persones que he conegut des que vaig venir a viure a Catalunya. He trobat gent molt bona disposada a ajudar-me en qualsevol moment. Penso que la imatge que es té dels catalans fora de Catalunya pot ser equivocada. Com a tot arreu hi ha gent de tota mena, però no em puc queixar.
–Lastenia: No tinc res a dir dels catalans. M’han acollit, m’han respectat… Els estic molt agraïda.
-Què enyores de Granada/del teu país?
–Abigail: Encara que no hagi sortit del meu país, estic molt lluny de la meva família. Això és el que enyoro més.
–Lastenia: Només enyoro el meu pare. Estic molt integrada aquí i no trobo a faltar res del meu país. Aquí tenim de tot!
-Quines diferències trobes que hi ha entre Catalunya i Granada/
el teu país?
–Abigail: Sobretot la manera de viure. Quan surto a prendre alguna cosa, trobo a faltar les tapes de Granada i l’ambient festiu que es respira al carrer després de la feina, encara que sigui un dilluns.
–Lastenia: Hondures és un país molt pobre, amb poques opcions de trobar feina i molt insegur. És molt diferent d’aquí.
