Els feminismes, tema que ocupa la centralitat de l’agenda política, van ser també el motiu escollit per tancar el cicle de xerrades “Quin país t’imagines?” organitzat pel CDR-Barberà per la Democràcia. El passat dilluns 11 de juny, a la sala Salvador Allende de la Biblioteca Municipal, L’Eulàlia Franquesa Niubó, feminista vinculada al món de l’ensenyament i la Núria Ramon Pérez, veïna de Barberà i directora executiva de l’Institut Català de les Dones, van compartir les seves reflexions sobre els avenços aconseguits en igualtat de gènere, així com del llarg camí que encara queda per recórrer.
Iniciat al mes de febrer, el “cicle de xerrades per un procés constituent” ha estat la principal aposta del CDR el 2018. Amb una freqüència mensual i en espais com l’Auditori Maria Feliu o l’Ateneu de Barberà, s’han tractat temes com les pensions, l’ensenyament, l’habitatge o el medi ambient. Aprofitem aquesta darrera trobada per xerrar amb algunes de les persones que participen al CDR del nostre municipi, que remarquen que parlen a nivell individual. “El 2016 al Parlament es va aprovar una ponència per posar en marxa un procés constituent participatiu, però es va considerar que no era el moment, així que va quedar amagat sota les pedres. El que nosaltres hem fet ha estat un succedani, però amb recursos molt limitats, és clar”, comenta el Vicenç F. L’objectiu era posar sobre la taula diferents aspectes presents al dia a dia de la ciutadania i debatre sobre les diferents posicions. “Un altre objectiu era el d’apropar la gent al CDR, veure que al final ens preocupen i parlem dels mateixos temes que afecten la resta de veïns” assenyala la Mercè.
Valorant el cicle reconeixen que aquest objectiu de desactivar la visió distorsionada que algunes persones podien tenir del CDR només l’han assolit a mitges. “Segurament hi ha hagut gent a qui ha tirat enrere que ho organitzés el CDR, per no ser independentista” comparteix la Judith. “Tampoc hem aconseguit que les esquerres municipals se sentin interpel·lades” afegeix la Dolors “I m’hagués agradat un suport més explícit per part de l’ajuntament ” continua.
La participació en les xerrades ha estat irregular, i en algunes inferior a les expectatives que es tenien des del CDR “Però en cap moment ens hem desanimat, hem gaudit del contingut de les xerrades que ha estat molt interessant” segons la Judit. La Dolors completa “No crec que sigui un problema concret del CDR, en general costa molt que la gent participi, no hi ha una cultura de la implicació en la societat”. El Vicenç F es mostra més satisfet amb l’assistència, conscients de la manca de recursos del CDR i apunta en una altra direcció. “Debatre està molt bé, però quan saps que la conclusió no va enlloc, que aquelles reflexions no arriben a qui les pot transformar en canvis polítics, pot ser decebedor. És important que aquestes propostes es vehiculin institucionalment perquè tinguin un impacte”. El Vicenç G coincideix “No podem parlar d’un espai de participació, era un espai de debat, de comparar punts de vista, de reflexió. El dia que ens haurem de posicionar com a comunitat, prendre decisions que tindran conseqüències, més gent s’animarà a participar”.
A més d’aquests objectius, també valoren positivament que aquesta experiència els ha servit per cohesionar el grup, format per persones de trajectòries molt diverses que mai havien treballat juntes abans. El CDR-Barberà per la democràcia, espai polític compromès amb la construcció des de baix de la República i en la denúncia de la repressió política, va néixer com en altres municipis, per garantir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Aquesta vivència va deixar una forta petjada a les persones amb què conversem, que s’emocionen amb el seu record. “Per mi va ser una gran sorpresa, tant el referèndum com totes les mobilitzacions posteriors, no pensava que es viuria així a Barberà” recorda la Mercè. “L’èxit de l’1 d’octubre a Barberà va ser perquè no era una lluita que tingués a veure amb la identitat, sinó que era un tema de drets” conclou a la Dolors.
La sacsejada política de la tardor també es va fer notar a Barberà: “Molta gent va veure que era una situació excepcional i va sortir al carrer, però els gestos puntuals no són suficients. En la mesura que cadascú pugui, però cal mobilitzar-se de forma continuada” observa el Vicenç F. A la incògnita delsreptes de futur del CDR es repeteixen algunes paraules que ens acompanyen des de fa mesos: “diversificar”, “empoderar la gent”, “recuperar el carrer”, “eixamplar la base”… La Judit és més directa “Jo només diria continuar”.
M’ha semblat un article molt interessant, ben plantejat i explícit. Si no fos perquè vaig assistir a gairebé totes les xerrades que es van fer, ara lamentaria haver-me-les perdut.
Totes les energies per organitzar, debatre i estendre.Lindividualisme va contra l’evolució.La cooperació ens ajuda com espècie.Gran Eudald Carbonell !