L’evolució de les Festes Majors a Barberà. Primera part: les Festes Majors durant la Segona República

Maria Teresa Sánchez Costa i Luís Miñarro Martínez (Associació d’Història de Barberà)

Estem en època de Festes Majors. Ara que amb el bon temps hem pogut gaudir de la majoria de Festes Majors d’arreu del país, és un bon moment per conèixer millor quina ha estat l’evolució històrica de les Festes Majors al nostre municipi.

Us podem ben assegurar que us sorprendreu.

Déu n’hi do de com han anat canviant les Festes Majors a Barberà del Vallès durant el segle XX: tenim constància de celebracions al mes de setembre, també a l’agost i, actualment, al juliol.

Comencem definint de forma senzilla què són les Festes Majors. Com ja sabeu, les Festes Majors d’un poble, d’un barri, d’un carrer o d’una ciutat són les festes més importants d’aquell indret. Són festa grossa!

Tradicionalment, aquestes festes solien anar lligades a l’estiu i a les tasques al camp. Quan l’agricultura era l’activitat econòmica predominant a les nostres contrades, després d’intensos i feixucs mesos de treball al camp, una vegada la collita feta i  amb el blat al sac i ben lligat, la palla al paller i el bestiar al corral, tant els camps de conreu com la pagesia es mereixien un bon descans, estrenar vestits i gaudir d’un gran àpat.

Amb el bon temps i l’estiu començarien la majoria de Festes Majors, la gresca i la xerinola. I ja hi ha constància històrica de la celebració de Festes Majors a la Corona d’Aragó des del segle XIII.

Des de l’època de Ferran el Catòlic, al segle XV, sabem que les Festes Majors eren de vital importància per als pobles i que hi havia per costum convidar els amics i els parents, com consta a la “Sentència Arbitral de Guadalupe”

Si tenim en compte que la majoria de Festes Majors solien durar tres dies i que es feien coincidir en cap de setmana, d’això en resultaria que fos un bon moment per relacionar-se el jovent de les poblacions veïnes (per exemple al ball a les places), per originar-se vincles d’amistat, per al festeig o per a possibles “prometatges”.

Per regla general, totes les Festes Majors solen coincidir amb alguna data important per aquell indret, ja sigui un fet històric de caire fundacional o de tipus religiós en honor a un sant patró, com Sant Joan, Sant Pere, Sant Martí, Sant Narcís, Sant Magí, Sant Jaume, Sant Bartomeu o Sant Antoni, o en honor a una santa patrona, com Santa Tecla, la Verge del Carme, Santa Cristina, Santa Anna, la Verge de la Mercè, Santa Rosalia, la Verge de la Misericòrdia, la Mare de Déu del Claustre (declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya per haver “salvat” els habitants de Solsona d’una epidèmia de pesta al segle XVII) o en honor a Santa Maria el 15 d’Agost, que és la data on es concentren més Festes Majors de Catalunya (com poden comprovar tot fullejant algun almanac tradicional, com per exemple el “Calendari dels Pagesos” o el “Calendari de L’Ermità”), tal i com durant anys va ser el cas de Barberà del Vallès.

Fruit de la recerca històrica sobre l’evolució de les Festes Majors a Barberà del Vallès podem, en aquests moments, remuntar-nos fins a les Festes Majors als anys de la Segona República Espanyola.

Fa uns anys, amb la recerca històrica duta a terme per preparar el llibre Passat i present de “La Cooperativa” (publicat l’any 2007), va caure a les nostres mans un exemplar del programa de Festa Major de l’any 1935. Tota una troballa!

El primer que ens va sorprendre en veure la portada van ser les dates de la Festa Major. Com poden comprovar, la Festa Major es va celebrar els dies 8, 9 i 10 de setembre de 1935. Ens preguntem… com pot ser que la Festa Major no coincidís amb la festivitat de Santa Maria, patrona del poble?

Tot i que encara ens queda molt per investigar sobre aquest tema, en aquests moments ens venen al cap quatre hipòtesis: la primera és que potser es tractés de la “festa major petita”, com és tradicional a tants pobles de Catalunya; la segona és que coincidís amb la festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu i de les Marededéus Trobades del dia 8 de setembre; la tercera és que coincidís amb alguna data important del Gremi d’Agricultors de Barberà (“La Cooperativa”), ja que n’eren els organitzadors; i la quarta podria ser que, seguint el laïcisme que impregnava i imperava en aquells anys de llibertat i d’esperit republicà, s’hagués decidit convertir la Festa Major en una festa no religiosa, sinó profana.

També destacaríem de la portada que al nom del nostre poble no es feia cap referència a Santa Maria. Com sabran, amb posterioritat, en època franquista, sí que hi apareixia.

El tercer aspecte que volem remarcar és la fotografia que hi apareix: la flamant estació de tren, recentment inaugurada, de Barberà del Vallès.

També destacaríem altres detalls, com que al marge esquerre apareixen les quatre barres vermelles en vertical sobre un fons groc, que simbolitzen la Senyera, també que apareix l’escut del poble on les pinyes dels Pinós han estat substituïdes per dos pins i, per últim, que el programa de Festa Major està tot escrit en català.

Si la portada és sorprenent, també ho és la contraportada, ja que hi apareix un anunci publicitari de venda de solars a una nova urbanització creada al voltant de la nova estació de tren, anomenada “Ciutat Jardí del Vallès”.

Seguint en aquesta línia, i a mode de curiositat, els direm que l’Ajuntament, en aquells anys, per tal de promocionar la nova estació de tren (anomenada en aquella època “Estació del Nort de Santa Maria de Barberà”), a totes les persones que compressin un bitllet de tren a la nostra estació se’ls entregava una butlleta de participació en el sorteig d’una parcel·la situada al Passeig de la República, actualment Avinguda de la Generalitat. L’objectiu també seria promocionar aquesta nova urbanització i el propi municipi. Els primers habitatges que s’hi construïren foren les anomenades “torres” d’estiueig.

Només obrint aquest programa de Festa Major veiem que és la Cooperativa Agrícola de Barberà qui dóna la benvinguda als conciutadans i conciutadanes i deixa ben clar, des de la primera línia, que són els qui organitzen la Festa Major.

La Comissió de Festes, seguint els aires de llibertat i modernitat de l’època republicana, expliquen les novetats del programa de festes, així com la instal·lació d’un gran envelat per als balls al camp de “La Cooperativa”. També destacaríem el fet de donar ales a què la joventut, amb l’efervescència pròpia de l’edat i la proximitat física durant els balls, es fessin algun petó mig d’amagat, tot xiuxiuejant paraules d’amor, senzilles i tendres (gràcies, Joan Manuel), a cau d’orella.

I, quines eren les activitats de Festa Major de què gaudiren aquells barberencs, barberenques i visitants en aquella època?

Analitzant aquest programa de Festa Major destacaríem el seu laïcisme i que el centre neuràlgic i organitzatiu era, sens dubte, la Cooperativa Agrícola Popular.

Els tres dies que durava la Festa Major es podia gaudir d’activitats esportives, com la Cursa Ciclista i els partits de futbol entre el Club Deportiu Barberà i altres equips convidats. També destacaríem l’oportunitat de poder gaudir de l’enlairament d’un globus de grans dimensions.

Però, el que tothom esperava, eren les activitats lúdiques, com els concerts de les orquestres de moda, tant matinals com de tarda, el tradicional “Concert Vermout” al Saló Cafè de la Cooperativa Agrícola Popular i, com no, la cirereta del pastís: els balls d’envelat al camp de “La Cooperativa”, tant de tarda com de nit.

En fa il·lusió compartir amb vosaltres una anècdota particular: a les diverses converses i entrevistes que hem anat fent l’Associació d’Història de Barberà durant gairebé 20 anys a la gent gran del nostre poble, pràcticament tothom ens recorda amb emoció i nostàlgia aquells entranyables balls d’envelat, avui dia desapareguts. Si s’hi fixen, l’essència de les activitats i dels actes de Festa Major d’època republicana no difereixen pas gaire del tipus d’activitats de Festa Major actuals: esport, música, ball i molta gresca.

Però els anys passaren i el nou context històric va portar al nostre petit poble del Vallès molts canvis, i les Festes Majors no foren una excepció.

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem donar el nostre més sincer agraïment al senyor Joan Gallego Moliner per la seva desinteressada col·laboració i per permetre’ns fotografiar la seva col·lecció particular, tant documental com d’imatges, sobre la Festa Major de Barberà del Vallès.