Luís Miñarro Martínez i Maria Teresa Sánchez Costa (Associació d’Història de Barberà)
Quan parlem de l’Ajuntament, totes i tots pensem en el seu emplaçament actual, a la cruïlla entre l’Avinguda Generalitat i el Passeig del Doctor Moragas, oi?
Però, si l’Eixample de Barberà es va començar a construir a partir dels anys 50 del segle XX, la pregunta que ens hauríem de fer és:
I a on estava situat abans l’Ajuntament?
Tal i com us apuntàvem a l’article anterior, quan us parlàvem de què l’Església del carrer de Sant Pere era un exemple de què els espais i institucions no han estat sempre al mateix lloc, ja que aquests s’adeqüen a les necessitats de cada moment històric, hi va haver altres casos. Un d’ells, l’Ajuntament.
A la fotografia aèria següent, podem observar l’actual Església Parroquial de Santa Maria, inaugurada el 1951, envoltada de camps de conreu, enmig d’una gran esplanada on s’intueix una nova xarxa viària de carrers i avingudes que formarien l’anomenat Eixample de Barberà. Si us hi fixeu, l’Ajuntament actual encara no estava construït. A on estava ubicat?
Històricament, trobem referenciada l’existència d’un antic Ajuntament en molts documents, però no la seva ubicació. Buscant, hem trobat informació fidedigna de mans de l’historiador Joan Serrallonga Urquidi, extreta del llibre “Del molí a l’ordinador. Passat i present de Barberà del Vallès” (Barberà del Vallès, 2002).
Segons aquest autor, sabem que durant els anys 1909, 1910 i 1911 es van dur a terme gestions entre la Casa Consistorial i el senyor Francesc Piella, de Barcelona, per tal de comprar una casa del carrer de Sant Pere que, fins aleshores, estava habilitada com Ajuntament en règim de lloguer.
Els anys passaren i les gestions seguiren durant els anys 20, amb un problema afegit, que fou la venda de les cases del costat de l’Ajuntament, on estava situat un pou d’aigua, la qual cosa ocasionà greus problemes d’abastiment als edificis municipals.
El projecte de compra de la Casa Consistorial seguí endavant amb la creació d’un pressupost extraordinari l’agost de 1923 i un estudi de viabilitat de tot el conjunt per part de l’arquitecte municipal Josep Renom. Quan semblava que el projecte tiraria endavant, el 13 de setembre d’aquell mateix any es produí el Cop d’Estat militar del Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera i… tot quedà en suspens.
Diuen que la burocràcia és lenta, oi? Doncs aquí en tenim un bon exemple. Els anys passaven i el 1936 la Casa Consistorial i les altres dependències municipals encara estaven en règim de lloguer, amb un cost de 200 pessetes anuals de les arques municipals. Quins dineral!
Aquí teniu un bitllet de 25 pessetes de l’època (Associació d’Història de Barberà)
Segons l’Agustí Palau i Codonyers, en el seu llibre “Com es va fer una ciutat” (Barberà del Vallès, 1990), l’any 1940 es va desnonar la casa de lloguer on durant dècades estava ubicat l’Ajuntament. Quin seria a partir d’aleshores el seu nou destí?
Segons el mateix autor, sembla ser que la seva nova ubicació va ser una casa de lloguer situada a la Carretera de Barcelona número 12, al costat de la Falange Española i el Bar Nou.
Aquí hi estigué fins als anys 60, que fou quan definitivament es traslladà l’Ajuntament a l’edifici construït expressament per aquesta funció, que és on es troba actualment. Així acabava aquest llarg periple de lloguer en lloguer i el poble aconseguiria una Casa Consistorial en un edifici en propietat.
Ajuntament de Barberà del Vallès,
Fotografia de la pàgina web de l’Ajuntament de Barberà del Vallès
Però la nostra recerca no va acabar aquí. Volíem respondre a la pregunta: a on va estar situat exactament l’Ajuntament al carrer de Sant Pere?
Gràcies a la informació documental aportada per l’Alícia Giner Lisbona, a partir de l’Escriptura de compra-venda de la Notaria de Don Jesús Led, de Sabadell, sabem que la seva família va adquirir a Mossèn Pablo Vives Masses, en representació del Bisbat de Barcelona, el dia 8 de febrer de 1952, una casa situada al número 30 del carrer de Sant Pere per 20.000 pessetes.
Seguint l’instin investigador, vam estirar del fil i vam poder constatar el què ja intuíem: la finca que el Bisbat de Barcelona havia venut a la família Giner havia arribat a les seves mans a través de la compra de la propietat al senyor Luís Piella Surerol el 1947, on consta que havia estat “(…) un edificio destinado a Casas Consistoriales y Escuelas(…)”.
Aquesta casa, com recordaran de l’article anterior, era la mateixa on hi hauria posteriorment la capella del carrer de Sant Pere. Ufff!
Ja ho veieu, el cercle ha quedat tancat i podem afirmar que la casa on es va ubicar l’església entre els anys 1940 i 1951 havia estat la mateixa que, amb anterioritat, havia acollit l’Ajuntament del poble.
Ja ho veieu, el Carrer de Sant Pere, durant dècades, va ser el punt de referència de la població barberenca, ja que s’hi situaren, primer, l’Ajuntament i, posteriorment, l’església, entre d’altres institucions (que ja us explicarem en propers articles).
Com anècdota, us direm que el carrer de Sant Pere en època de la Segona República dugué el nom dels capitans Fermín Galán i García Hernández, que el 1930 es van aixecar contra la monarquia d’Alfonso XIII per tal d’instaurar una república. En ser afusellats, se’ls coneix com “els màrtirs de Jaca”.
Des de l’Associació d’Història de Barberà volem agrair a l’Alícia Giner Lisbona i al Joan Gallego Moliner la seva generositat en fer-nos partícips de la seva documentació personal i fotografies. Gràcies!
