Aquest desembre ha fet vint-i-cinc anys des que Ana Orantes va explicar en un programa de televisió les atrocitats i els maltractaments que feia quaranta anys que patia al seu matrimoni.
Tretze dies després, el 17 de desembre de 1997, el seu exmarit l’assassinava.
Es va visibilitzar l’abandonament institucional i es va generar un debat social que va provocar canvis legislatius amb modificacions al Codi Penal. La violència masclista va deixar de ser un problema amagat en l’esfera privada i íntima.
En el recompte de feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes, enguany, el 2022, la xifra s’eleva a 99. Cristina, Maria José, Angela, Yaqueline, Irina, Maria del Carmen, Soraya, Carmen, Rebeca, Elena, i fins a 19 assassinades, només en aquest mes de desembre. Un desembre tràgic.
Volem recordar-les, volem compartir la indignació, la tristesa, la ràbia, i també volem visibilitzar totes les altres, perquè no ens serveix posar el comptador a zero:
I és que des de l’any 2010, s’han registrat 1359 dones assassinades per homes.
Sabem que els feminicidis són tan sols la punta de l’iceberg, hi ha tot un conjunt de violències masclistes quotidianes que perpetuen un sistema patriarcal que els legitima. I és per això que hem d’estar organitzades per fer-hi front dia a dia. Perquè juntes som més fortes.
Estem fartes, perquè el masclisme mata, ens mata.
Estem fartes, perquè ens hi va la vida.
Ens volem lliures, ens volem vives.
