Fins quan abusaràs, cultura de la violació, de la nostra paciència? Quan ens veurem lliures d’aquesta follia teva? Fins a quin punt arribarà la teva desenfrenada audàcia? És que no et van commoure ni l’alarma del poble que rebutja les teves conductes, ni tot el patiment de les víctimes, ni la poca vergonya dels jutges, ni la hipocresia dels partits polítics, ni tot el mal dels mitjans de comunicació, ni les manifestacions establertes davant dels fortificadíssims edificis de la pseudo-justícia espanyola? No comprens que les teves ambicions estan acabades? No veus que els teus indignes designis estan acabats?
Havent parafrasejat la introducció de la primera catilinària ciceroniana, podem arribar a la conclusió que, certament, com ja havíem dit, de fet, en altres ocasions, la nostra societat té un problema de discriminació per gènere incommensurable. S’insulta, es maltracta, es duen a terme agressions, s’abusa, es mata i, només, per haver nascut amb un gènere determinat: l’home encara té la concepció històrica d’una societat patriarcal en què formen un gènere superior i la dona no existeixi per a res més que per a estar sota el seu servei. Com és clar i lògic, davant d’aquesta situació d’emergència social gravíssima, s’ha de proposar, certament, una solució acceptable i vàlida que garanteixi la seguretat de tota persona humana i, òbviament, disminueixi les agressions i humiliacions que, a dia d’avui, pateix sense descans el gènere femení. Sens dubte, és clar, aquesta solució es tradueix en educació, però, desgraciadament, aquest desenllaç que acabem de proposar no és immediat. És per això que, mentre es lluita i es gesta aquest canvi educacional que acabaria esdevenint en un canvi social real, s’ha de buscar una solució més ràpida i immediata, per tal de disminuir el pànic i les agressions verbals i físiques que pateixen les dones a la nostra societat. Jo, avui, vinc a proposar un mètode que, segur, crearà polèmica però que ja ha estat aplicat en altres països i s’han obtingut resultats. A continuació el proposarem i, amb tot allò que ja hem comentat, haurà finalitzat l’article que, espero, esdevingui en un ric debat.
Parlar de la pena de mort en aquest article seria absurd, car s’haurien de tocar gran varietat més de temes i és quelcom anacrònic i detestable en els nostres temps i una contradicció respecte a la societat que busquem -i més encara si ens recolzem a la base que amb la quantitat de corrupció actual, perdrien la vida moltes persones innocents. La proposta que jo vinc a deixar a l’aire avui, en aquest article, com a càstig per a totes aquelles persones que, sense el permís d’una segona, decideixin forçar-la a mantenir relacions sexuals -és a dir, a tots els violadors- és la castració química i, a continuació explicaré per quina raó.
Com bé sabeu, la castració química no consisteix a amputar els òrgans genitals masculins sinó que, mitjançant productes químics, s’aconsegueixi occir el desig sexual del violador en potència. Hom pot dir que aquesta pena és fluixa i insuficient -fet que puc compartir- car el violador pot seguir fent mal tot i tenir el seu impuls sexual mort. Com a defensa d’aquest possible argument proposo que aquesta pena sigui combinada amb altres, com, per exemple, la cadena perpètua o un càstig d’empresonament alt -en resum, evitar la poca vergonya que la justícia espanyola ens mostra en aquests últims i desafortunats dies. És demostrat que en els països en els quals s’ha aplicat aquesta mesura, tot i ser nacions amb un índex altíssim de violacions, des que s’ha aplicat la mesura proposada, l’índex ha disminuït. Parlem de països com el Perú, Indonèsia o gran quantitat de nacions eslaves. Si la por cap a certes persones protegeix la integritat física d’un gran nombre de persones, jo, no ho dubtaria. Òbviament, aquesta mesura no acaba amb el problema, puix que tot i assassinar molts impulsos, no s’assassinen ments criminals i impresentables.
En conclusió, amb la mesura que jo proposo en aquest article, no s’acaba el problema de gènere tan greu que patim, car no es canvien mentalitats, sinó que es controlen mitjançant la por. Altrament, mentre es crea una nova mentalitat que coincideixi amb els valors d’igualtat i solidaritat que cada cop més, són transmesos als nostres i a les nostres joves, mitjançant l’educació, és el mode més efectiu de frenar i disminuir la vergonya que, des de ja fa massa temps, està colpejant la nostra societat.
