Els últims anys estem veient com hi ha notícies de poblacions molt properes on també es tanquen línies de P3 i, per contra, es fa necessari obrir a l’ESO, als Instituts, fet que no sempre s’està donant, tal i com denuncia la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya). Aquesta associació creu que hi ha una manca de planificació i els estalvis econòmics en el tancament de les línies de P3 no s’estan traslladant a les necessitats que hi ha a l’ESO. Si l’excusa pel tancament és l’evolució demogràfica, s’hauria de veure aquesta repartició de recursos en funció d’aquests canvis en les necessitats, i no és així (podeu veure la notícia aquí).
La manca de planificació que denuncia la FAPAC és real, ja que a l’Escola Pablo Picasso ja quasi s’emplenava una línia per al proper curs només amb germans/es d’alumnes del propi centre. I és que l’actual P5 compta amb tres classes, i molts dels nous alumnes són germans d’aquest “bolet” (denominació popular quan una escola amplia una línia en un moment donat per demanda i necessitat, i que també determina el Departament d’Ensenyament).
He sigut part activa d’aquest procés com a membre de l’AMPA de l’escola, en el moment que ens vam assabentar de la situació, vam posar en marxa tota la nostra maquinària per evitar-ho. La situació real és que sí que ha baixat la natalitat i sí que és cert que la demanda a la nostra població de places de P3 es cobriria amb una línia menys (amb el tancament, l’oferta total és de 300 places). Però l’AMPA i les famílies el que demanàvem era el no tancament de la línia per aconseguir una baixada de ratis a les aules de P3 de totes les escoles de Barberà del Vallès. A més existeix el perill de no disposar de la TEI (Tècnica d’Educació Infantil), que és la persona de suport a P3, la TEI només s’incorpora en escoles amb dues línies, per tant hi ha la incertesa de si aquesta persona estarà o no a inicis de curs i en propers cursos. En resum, amb el tancament de la línia s’estalvien dues persones, la tutora de l’aula i la TEI.
I què vam fer com a AMPA? Doncs vam assistir al ple municipal per a demanar el suport de l’Ajuntament, es va tenir presència a mitjans de comunicació locals per sensibilitzar sobre la situació. També vam fer una campanya online on vam recollir més de 2.000 signatures i es van entrar més de 300 instàncies al Departament d’Ensenyament. A més de les cassolades diàries a la porta de l’escola, una marxa fins a la Plaça de la Vila el 3 de maig va tancar les mobilitzacions.
La resposta a si l’escola compta amb la demanda suficient per emplenar les dues línies, és la següent. L’Escola Pablo Picasso té 48 sol·licituds d’inscripció per a P3 per al curs 2018/2019, tot i saber les famílies que només s’oferien 25 places. Per tant, la resposta es sí. I aquesta mala planificació del Departament d’Ensenyament deixa sense plaça a l’escola a famílies de Sabadell però també a famílies de Barberà, del carrer del costat de la mateixa escola.
Però el tancament de la línia es confirma amb l’oferta definitiva de places. Des del Departament d’Ensenyament el que ens expliquen és que la raó principal és perquè amb les 300 places que ofereixen ja es cobreixen les necessitats de la nostra població, per tant les famílies podran tenir plaça a Barberà però no a l’escola que volien. Però l’Escola Pablo Picasso té unes particularitats, i és que la tanca mateixa ja pertany a Sabadell, la policia local que ve a regular el trànsit a les entrades i sortides és la de Sabadell, el parc on els nens i nenes juguen a la sortida, és de Sabadell. Aquesta escola ha sigut sempre una escola fronterera, que ha comptat entre el seu alumnat amb famílies de Barberà i de Sabadell i que sap que té un projecte educatiu que agrada i en el que creuen les famílies. La realitat també és que a aquesta zona de Sabadell sí que hi ha escoles concertades, per tant és inevitable sospitar que les accions del Departament van encaminades a afavorir les escoles concertades, i malmetre les nostres butxaques.
Les mobilitzacions en tot moment eren per evitar el tancament de la línia de P3 al Pablo Picasso però també a cap altra Escola, i així aconseguir baixar els ratis.
I a futur es preveuen més tancaments, l’evolució demogràfica és la que és i les escoles s’han d’adaptar, però sempre al final és en detriment dels nostres fills i filles i de la seva educació. I tal i com també denuncia la FAPAC, es prioritza el tancament en escoles públiques front a les concertades, per tant, la por a una privatització de l’educació existeix, i el dret de les famílies a triar l’escola que volen es veu vulnerat. A Barberà, el més probable, és que el proper curs es tanqui novament una línia a una altra escola. Què es pot fer per evitar-ho? Això ja ha d’arribar al Parlament de Catalunya, ja que tenen la potestat de legislar per fixar uns ratis més baixos, ve marcat per llei i les diferents poblacions no poden triar quins ratis han de tenir les seves escoles. Cal de la implicació de tota la comunitat educativa, de tota la societat, per demanar una millora en la qualitat de l’educació. Aquí l’Ajuntament també juga un paper molt important, ja que si mostra encara més resistència als tancament de línies de P3, el missatge que donarà al Departament d’Ensenyament és el d’unitat de tota la població. I si creieu que no es pot, mireu el que ha legislat el Govern Balear per al proper curs.
Si aquestes decisions es prenen als despatxos, potser caldria convidar a aquestes persones el proper 12 de setembre a qualsevol aula de P3, amb nens i nenes que poden no arribar als 3 anys, que potser els hi acaben de treure el bolquer, que potser tampoc mai han anat a una escola bressol, i que a qualsevol d’aquests 25 nens o nenes els hi passi alguna cosa (pot ser simplement fer-se pipí a sobre) i una única persona hagi d’atendre aquesta emergència i no deixar sols a la resta. Jo convido a qualsevol d’ells a que vingui aquell dia a la nostra escola i deixar-lo sol a l’aula, i tancar la porta, i apa ja t’ho faràs… oi que sembla una jugada? Doncs això és el que ells estan fent al seu personal docent, a les seves escoles, i en definitiva als nostres fills i filles. Està clar que una baixada de ratis no ha de significar per si mateixa una millora en la qualitat de l’educació, però, com a mínim, sempre serà una millora en la qualitat de l’atenció i de les condicions laborals dels docent, indirectament repercuteix doncs en l’educació. Perquè si alguna cosa hem de reconèixer és com de criticada, poc valorada i recolzada està avui dia la professió de docent a la nostra societat, i per aquí hauríem de començar nosaltres mateixos, si volem que les nostres institucions cuidin dels nostres docents i les nostres escoles, llavors, cuidem-los també nosaltres, no creieu?
Aconseguir-ho depèn de tots.
Més informació:
http://www.fapac.cat/2018/04/09/la-fapac-denuncia-manca-de-planificaci-i-tancaments
http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2018/04/21/educacion-baja-ratio-25-20/983800.html
