Si alguna cosa em va quedar clara a la meva època de fruiter, és que un fruit completament uniforme en forma i color no és natural. I és que és la mateixa natura l’encarregada d’envoltar-nos de formes, colors, olors, gustos i tactes diferents. La natura és diversa i, per tant, la diversitat és natural.
En canvi, però, quan parlem de comunitats i espais comunitaris, ens esforcem per fer que aquests espais siguin neutres i uniformes, entenent que d’aquesta manera seran còmodes i agradables per a tothom. Entenent que la neutralitat és el camí a la convivència.
I és precisament aquest espai neutre, allò que ens obliga a amagar a un lloc ben invisible tot allò que ens fa diferents, allò que ens fa plurals, allò que ens fa comportar de manera natural. Parlem de convivència quan en realitat estem en un lloc on no hi ha debat, perquè no hi ha diferència.
Sóc un gran defensor de la pluralitat. Defenso tenir com a objectiu la convivència real partint del respecte a la diferència. El nostre esforç ha de ser conèixer i reconèixer la diversitat, la confessió, els ideals, la cultura… Defenso que els espais comunitaris han de ser identitaris per a tothom, sense la necessitat de deixar a l’entrada allò que pertany al meu jo i que em construeix com a ésser individual, social i comunitari.
Naixem i el creixement no és més que anar afegint amb conjuncions copulatives allò que formarà part de la nostra identitat. Tot el resultat d’aquesta suma forma EL NOSTRE JO. És per aquest motiu, que tota la suma és necessària per fer-nos entendre i fer-nos conèixer i així, poder parlar de convivència i no de persones que només comparteixen espai en un moment concret.
Hem de fer créixer als nostres infants sense por a anar sumant allò que els hi agradaria que formi part de la seva personalitat. Educar donant valor afegit a la diferència i facilitar conèixer els altres per conviure amb respecte davant la pluralitat, utilitzant el diàleg. No podem viure, i menys conviure, si som intransigents i no volem deixar a un costat una neutralitat que no agrada a ningú i que mai és objectiva, ja que està creada sota el nostre prisma cultural. Donem per fet que el més natural i neutre és allò al que estem acostumats a veure i no ens confronta, perquè no ho veiem diferent ni llunyà. Hem de trencar amb una neutralitat que no és neutra i que exclou trets identitaris que formen les personalitats, per mantenir la neutralitat de què parlem.
Som nosaltres els qui podem fer de Barberà del Vallès una ciutat neutral més o una ciutat plural i amb el valor afegit de la diversitat identitària. Aquesta publicació digital que ha nascut amb esforç, és un clar exemple que pretén donar veu i posar la mirada en aquelles persones o accions que, pel fet de ser diferents i plurals, fan gran a la nostra ciutat.
Gràcies Veus Barberà!
GRANDE, com sempre!