Espai Lila: El llenguatge inclusiu a debat

0

Aquesta darrera setmana, arrel la proposta del govern central d’adaptar la constitució amb un llenguatge inclusiu, ha tornat a escena un debat que és molt present a les esferes acadèmiques i científiques, i que aterra al debat més quotidià quan sorgeix una polèmica pública i involucra personatges com Arturo Pérez – Reverte.

La Real Academia Española o RAE (el lema, gens innocent, de la qual és “Limpia, fija y da esplendor”1) és l’encarregada d’elaborar aquest informe per al govern.  Una institució amb més de 300 anys d’història, que compta amb la primera acadèmica numerària des de fa només 39 anys, on actualment trobem 46 acadèmics front 8 acadèmiques i que en tota la seva trajectòria mai ha tingut una dona al capdavant de la institució.  A més, han estat moltes les vegades que s’han omès les candidatures presentades per dones per ocupar una vacant a l’acadèmia, amb casos molts sonats com el d’Emilia Pardo Bazan o Maria Moliner, no admeses amb arguments flagrants relacionant les dones amb els conceptes d’histèria i aquelarre.

No hi ha res més polític a la societat que el llenguatge.  El llenguatge cosifica, crea discurs, argumenta i estructura idees.  Per això, en la societat patriarcal en la qual vivim, que no convivim, és essencial per al règim, sustentar el poder fal·locèntric en aquesta esfera, mantenint un sistema creat des del “jo masculí”, com a instrument de socialització, transmissió de valors i que perpetua la violència, els estereotips i els rols hegemònics.

És simptomàtic que sense cap discussió s’incorporin conceptes com els “anglicismes” o altres relacionats amb les noves tecnologies, argumentant la seva incorporació per l’evolució de la societat i la necessitat d’acompanyar aquest avenç amb el llenguatge. Alhora, no es treballa per compassar la llengua a la realitat de les dones i altres col·lectius invisibilitzats com el col·lectiu LGTB, tot i la irrupció en els últims anys amb més força de les dones en l’àmbit públic i polític, així com la historicitat i reivindicació de la lluita feminista.  Aquesta és una decisió profundament política que vol invisibilitzar aquesta lluita per l’emancipació, de manera injusta i anacrònica, i que en la polèmica actual, ha justificat històricament la no incorporació del llenguatge inclusiu “per qüestions d’economia del llenguatge” la qual cosa és, com a mínim, insultant.

Un suggeriment de primer punt del pla de treball que hauria de marcar-se la RAE és revisar moltes de les accepcions que té, pel que fa al concepte “dona”.  Us recomano comparar aquestes accepcions amb les corresponents al concepte “home”.  Només a tall d’exemple:

mujer
Del lat. mulier, -ēris.
1. f. Persona del sexo femenino.
2. f. Mujer que ha llegado a la edad adulta.
3. f. Mujer que tiene las cualidades consideradas femeninas por excelencia. ¡Esa sí que es una mujer! U. t. c. adj. Muy mujer.
4. f. Esposa o pareja femenina habitual, con relación al otro miembro de la pareja.

mujer de gobierno
1. f. desus. Mujer de su casa.
2. f. desus. Criada que tenía a su cargo el gobierno económico de la casa.

mujer de la calle
1. f. Mujer normal y corriente.
2. f. Prostituta que busca a sus clientes en la calle

mujer de punto
1. f. desus. Mujer honrada y decente.

mujer del partido
1. f. Prostituta.

mujer fatal
1. f. Mujer seductora que ejerce sobre los hombres una atracción irresistible y peligrosa.

mujer mundana
1. f. p. us. Prostituta.

mujer pública
1. f. Prostituta.

pobre mujer
1. f. Mujer de cortos talentos e instrucción.
2. f. Mujer de poca habilidad y sin vigor ni resolución.

ser mujer una niña o adolescente
1. loc. verb. Haber tenido la menstruación por primera vez.

La llengua és un organisme viu, que necessita adaptar-se constantment a la realitat, per continuar sent una eina vàlida per totes les persones que integrem el territori on s’aplica.  És un pacte que ens donem entre totes i que, precisament com a instrument de construcció de discurs, cal fer evolucionar. Perquè s’incorpora des de les primeres etapes educacionals i poder així transformar actituds i discursos, per esdevenir flama d’una veritable revolució social i feminista.

Per finalitzar, vull sumar-me a la diputada Clara Serra que, davant l’amenaça de Pérez – Reverte d’abandonar l’acadèmia si s’incorpora el llenguatge inclusiu a la constitució, convidava a l’autor a deixar pas a altres dones acadèmiques, i estenc la invitació a tots aquells acadèmics que ens titllen d’histèriques, perquè deixin pas a la peça essencial del canvi, les dones.

  1. Vídeo de l’Acadèmia de Publicitat on es fa un homenatge al III Centenari de la RAE amb un punt d’humor

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí