Ho de confessar… estaré un temps sense escriure a Veus.
Fa uns dies vam estar celebrant el primer any de vida de Veus Barberà, un projecte que he tingut la sort de ser convidat a col·laborar i m’ha ofert la possibilitat de seure davant de l’ordinador, pensant en la nostra ciutat.
Ho vaig confessar en el primer article, i ja ho vaig deixar com entradeta de cada article, no havia fet mai un article d’opinió, i aquí es va iniciar un compromís de col·laboració mensual. Un repte personal, que cada mes que m´he posat davant del paper en blanc m’ha agradat més i esperava amb ansietat el moment que es fes públic i poder compartir-lo.
Han estat 11 articles, parlant de cultura, de política, d’incivisme, de partits polítics, de polítics i de les seves decisions. En el fons 11 articles per escriure allò que lliurement he volgut expressar, perquè Veus Barberà, és això, una eina al servei de qualsevol ciutadà de Barberà que vulgui participar en aquest projecte que fa més gran i més diversa la nostra ciutat.
El meu compromís amb la ciutat és diferent ara mateix que en el moment que vaig acceptar la col·laboració amb Veus. Gràcies al suport dels meus companys del PSC Barberà i sobretot de la confiança dipositada per la ciutadania en les darreres eleccions, tinc l’honor de ser una de les 21 persones que som regidors/es de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.
Èticament, considero que aquesta nova condició és incompatible amb continuar opinant sobre cultura i política, com fins ara, i per això, decideixo lliurement, que aquest sigui el darrer article.
Ser regidor de la meva ciutat és una oportunitat per escoltar, per aprendre i per prendre les millors decisions pel conjunt de la ciutadania, en definitiva de treballar per cada una de les més de 33.000 veus que fem Barberà.
I ja que m’agrada confessar, he de dir que el 15 de juny vaig prometre el càrrec amb un còctel d’emocions, d’il·lusió, responsabilitat i vertigen, però el treball mai m’ha espantat i espero ser digne de la responsabilitat que assumeixo.
Ser Regidor és un bitllet d’anada, però sense data de tornada, sigui quina sigui aquesta data, tinc un desig: en el moment que deixi de tenir aquesta responsabilitat tornar a ser una de les Veus de Barberà.
Llarga vida a Veus! Us aniré llegint…
