El Facebook em recorda una entrada de fa tres anys sobre la manifestació que des de Barberà es va organitzar per arribar a Serveis Territorials d’Educació, a Sabadell. Feia fred, era un dia lectiu per la tarda, i vam anar les famílies i vam implicar als nens en la lluita dels seus propis drets. Recordo que aquell dia vaig tenir una sensació molt maca, de fer arribar als meus fills la necessitat de lluitar per allò que creus necessari i just. A Barberà del Vallès tenim un problema que no és exclusiu nostre, perquè hi ha altres municipis que el comparteixen, i és que el boom de naixements d’anys anteriors es tradueix en uns nens i nenes que surten de l’escola i necessiten una plaça a l’institut. Aquesta manifestació va ser encapçalada, en el seu moment, pel govern del nostre Ajuntament.

Imatge: Beatriz Díaz Rodríguez

A Barberà del Vallès tenim dos Instituts públics (insisteixo en l’orgull que ens ha de suposar que tota l’oferta educativa de la nostra ciutat sigui pública), la Romànica i Can Planas. Aquella mobilització demanava obres de manteniment i adequació de l’Institut Can Planas (per posar un exemple, els lavabos eren a mida de nens d’escola i no d’institut) i la necessitat de la creació d’un tercer Institut. Arrel de tot allò es va arribar a una solució des del meu parer provisional, que va ser el naixement del Bitàcola. Aquest Institut està ubicat a les instal·lacions de l’Escola Elisa Badia i la seva oferta es centra en l’ESO, no hi ha ni Batxillerat ni Cicles Formatius. A més, els nens i nenes que estudien a l’Escola Elisa Badia tenen preferència en ocupar les places d’aquest Institut, que a més treballa per projectes, i si en sobren llavors hi poden accedir els estudiants que procedeixen d’altres Escoles. Entenc aquesta “condició” perquè l’Institut ocupa espai de l’Escola Elisa Badia i aquesta fa l’esforç. Però també s’ha d’entendre que aquesta solució no hauria de ser la definitiva.

L’any passat es va tancar una línia de P3 a l’Escola Pablo Picasso, ja en el seu moment vam informar del tema i podeu consultar l’article aquí. I aquesta és la qüestió, l’evolució demogràfica mana. Si això ho van tenir clar els responsables d’Educació per a tancar la línia de P3 (tot i que cal recordar que l’escola emplenava amb les sol·licituds les dues línies), llavors també han de tenir clar que les actuals places ofertes d’institut a la nostra població no seran suficients per als nostres fills.

Quina és la meva opinió al respecte? Doncs humilment, crec que va ser una mala planificació, m’és igual si d’un govern o d’un altre, perquè l’educació no hauria de ser quelcom polititzat, sinó transversal, amb una comissió on es representés tots els partits polítics i es prenguessin les decisions tenint en compte en tot moment la qualitat en l’educació, i a mig i llarg termini (més enllà d’una legislatura, s’entén).

Les solucions passen per diferents vies. Des d’obrir el Bitàcola a tota la ciutat i dotar-lo d’una infraestructura pròpia, plantejar fer la fórmula d’Instituts-Escola per a totes les Escoles (això implica que els nens farien l’ESO al mateix centre) i llavors dedicar l’espai físic de la Romànica i Can Planas a Batxillerat i Cicles Formatius, etc…

Realment, de solucions n’hi ha, però el que requereixen és un consens, ja no només entre els diferents partits polítics sinó entre els diferents agents de la Comunitat Educativa (organismes, famílies, estudiants, centres,…), parlar, planificar i arribar a solucions. Però no ara, sinó fa ja tres anys, o més. Ja en aquell moment existia la “Plataforma per una secundària de qualitat a Barberà del Vallès” (@secundariabdv) i encara avui dia hi treballen per aconseguir-ho.

Si una cosa m’agrada de la política local és que aquesta permet precisament fer política, i oblidar-nos una mica del “i tu més”. Però el que és decebedor és veure com al final sempre es cau en els tòpics, i ara que arriben eleccions el que veig són carrers aixecats per obres a tot arreu.

Clar que m’agrada una ciutat neta, uns carrers i uns jardins cuidats, però sobretot el que m’agrada és la qualitat en el servei i creure’m que el cartell que hi ha a l’entrada de la nostra ciutat on diu que som una ciutat educadora, és veritat, i no només un cartell.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom