Alçar la veu no ha de significar cridar, sinó fer-ho en veu alta per a que se senti més enllà de la nostra conversa amb amics o familiars. Des de que escric l’opinió a Veus que m’ho dieu, m’expliqueu la vostra visió, la compartim, i em demaneu que la faci extensiva. I aquí estic, intentant dir la meva, que igual és la d’algú més, o no, d’això es tracta.

Fa un temps que tinc la sensació que Barberà està deixada en els seus carrers i amb les llums no és diferent. Des de que s’encenen més tard, quan ja els carrers són foscos, a que queden difoses al estar envoltades d’arbres frondosos que no han estat podats. Els carrers més cèntrics estan millor il·luminats, però és als carrers dels barris amb menys comerç obert i menys afluència de persones on cal aquest major esforç en il·luminació.

L’altre dia passejava amb els meus fills, i el més gran em va dir, mama hi ha més llums de Nadal a les cases que no pas als carrers. Vaig alçar la mirada i tenia raó. Sé que el Nadal és realment una època de l’any que sobretot els més petits ho viuen amb intensitat. Nosaltres, els adults, doncs hi ha de tot, depèn molt de la situació personal. Realment aquesta època pot acabar sent com amb en Woody Allen, o l’estimes o l’odies. Però és Nadal, i els nens, amb la seva lògica natural, potser en tenen raó.

Recordo quan era petita anar a Barcelona, a l’encesa de llums de Nadal, on un centre comercial ben conegut n’era el protagonista, per a mi allò era una festa. Aquest cap de setmana passejant per Barberà no tenia la sensació de Nadal, poques llums i amb pocs símbols nadalencs, com podrien ser els estels, les boles d’un arbre, etc. També a la Plaça de la Vila la sensació era de ara no sé si estic a un mercat medieval, a una fira on he de pescar aneguets o realment a una Fira de Nadal. Sé que estem en un temps complicat, on tenim la pobresa energètica i cada cop més depenem d’una factura desorbitada on el consum, realment, és la part menys important de la mateixa. Però entre ni poc ni massa. Ni una ciutat amb una il·luminació com la de Vigo, ni obviar l’època de l’any en la que estem. Que vas en cotxe per la Carretera de Barcelona i no veus cap referència fins que trepitges, dins del mateix carrer, terreny de la nostra ciutat veïna.

Hi ha un veí a Barberà que cada any engalana el seu balcó amb motius nadalencs. Es passa una bona part de l’any pensant en la temàtica i preparant-ho tot, és tot artesanal, i fins i tot fa una inauguració en la que convida als veïns a xocolata amb melindros. Qui passa per allà s’atura, ho ensenya als seus fills i fa fotos. I no és d’estranyar, el meu fill em va dir, mama hi ha més decoració a aquest balcó que a la resta de la ciutat. Tornes a alçar la vista i te n’adones que té raó. Mama, posarem l’arbre de Nadal avui, oi? I tant fill, farem Nadal, que ja toca.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom