“Cada una de nosaltres haurà d’enviar un missatge al grup, avisant que ha arribat bé. Sí, celebrem que hem arribat bé a casa, com si visquéssim en una guerra, com si cada una de nosaltres fos motiu de persecució.” Morder la manzana – Leticia Dolera

Dia 10 de juliol de 2018. Els carrers de la nostra ciutat tornen a la normalitat després de la música i la festa. Queden enrere 4 dies de Festa Major, de gaudir de les diferents activitats culturals i de lleure que s’organitzen, queden enrere els concerts i riure amb els amics als xiris o els balls a l’espai jove.

Un cop passats els dies de festa, ens toca a tots i totes fer balanç. I és que no tot han estat riures i salts i festa. També, i per desgràcia, hem hagut de lamentar que es produïssin tres agressions sexistes en les nostres festes.

Aquest any, per primera vegada es posava en marxa un protocol per a unes festes lliures de violència masclista. Aquest protocol naixia de la voluntat d’unir entitats, persones interessades i personal tècnic municipal per a contribuir a erradicar i desnaturalitzar comportaments com ara les agressions o assetjaments sexuals, o qualsevol tipus de violència o submissió que es pogués donar en els espais d’oci.

I és que ja masses vegades s’uneixen l’oci i la vexació. La foscor de la nit, les copes de més o el la pressió de grup porten a persones a creure’s amb el dret d’agredir, insultar, assetjar o acovardir. Massa sovint la intolerància d’uns ens fa ser víctimes d’aquestes actuacions sense cap mena de justificació. Perquè ni ballar, ni anar beguda, ni portar minifaldilla, ni lluir escot, ni tornar a casa sola dóna dret a ningú a vulnerar els meus drets. I com a societat tenim un problema si encara hi ha persones que no ho senten així.

I ens cal actuar, totes i tots. El primer pas és no quedar-nos callades, és teixir una xarxa de complicats per a evitar que aquets fets segueixin sent una realitat amb total impunitat. I aquest era un dels objectius d’aquest protocol contra les violències masclistes: cridar ben fort i ben clar “no estàs sola, et podem ajudar”. Corresponsabilitzar-nos totes i tots dels fets que passen al nostre municipi fa que la víctima se senti acompanyada, protegida, compresa i, sobretot, no culpable. Perquè l’únic culpable d’aquests fets és l’agressor, és la persona que exerceix la violència. Quedar-nos callats i callades davant d’un fet així només perpetua aquest tipus de comportament.

Així, avui, amb el regust encara de la nostra Festa Major, celebrem una nova victòria, una nova eina, una nova protecció: un nou protocol. Un protocol que ens hagués agradat que no calgués fer-lo mai i, sobretot, que ningú necessités posar-lo en marxa.

Un protocol però, que ha fet que tots i totes ens sensibilitzéssim una mica amb una realitat que massa vegades volem invisibilitzar. Un protocol que ha permès que lluitem juntes com a societat per a fer un municipi més just, també amb els drets de les dones.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom