No dubtis mai que un petit grup de ciutadans compromesos pot canviar el món. De fet, només això pot aconseguir-ho
Margaret Mead
Les eleccions municipals ja són aquí. Des de fa un temps, als carrers de la nostra ciutat llueixen les cares dels i les candidates. En l’espiral desenfrenat d’eleccions que vivim últimament, hem vist substituïts els cartells de les candidatures a les eleccions generals pels de les eleccions municipals i europees. Un matí els carrers de la ciutat apareixen banyats de colors de totes les candidatures que aspiren a treure representació al consistori.
I els dies van passant, i les paradetes informatives i activitats diverses es van succeint. Però crec que en aquesta campanya si hi ha una activitat política a destacar és el debat dels caps de llista de les formacions que es presenten al nostre municipi.
Aprofito aquest canal per agrair a aquest mitjà la oportunitat de brindar-nos a tota la ciutadania la possibilitat d’escoltar de primera mà totes les propostes de totes les formacions polítiques. Feia molts anys que a Barberà del Vallès necessitàvem una iniciativa com aquesta, que ens permetés a totes i tots veure quina és la manera de fer dels i les aspirants a representar-nos. Al meu entendre, el debat va ser un èxit, tan de públic (que no només omplia totes les butaques de l’auditori sinó que hi havia moltíssima gent dreta) com d’execució, moderat d’una manera impecable per la periodista Andrea Vicente i que, com ja ens té acostumats als actes que organitza Veus Barberà, comptava amb un excel·lent equip de professionals encarregats de la interpretació en llenguatge dels signes.
Si bé és cert que en termes de contingut ja és més qüestionable. Les limitacions temporals de les preguntes llençades per la moderadora sens dubte hi tenen a veure, però sovint el debat semblava una competició a veure qui aconseguia enumerar més propostes utòpiques en el temps establert. Pel meu gust, a tots els candidats els va faltar aprofundir més en la viabilitat de les seves propostes i en les accions que emprendran per poder-les dur a terme.
I és que, quan algunes de les propostes són compartides per més d’un espai polític, la manera com portar-les a terme pot marcar la base per a que l’audiència entengui quina és la diferència entre les formacions.
Comunicativament parlant, les i els candidats a l’alcaldia de Barberà es trobaven visiblement poc acostumats al format de debat i al que això representa. La majoria de persones candidates sovint va necessitar recórrer als seus apunts o suports informàtics per a seguir amb les seves enumeracions, fet que va afectar sense dubte a la dinàmica i al ritme del debat.
Al meu parer, l’enumeració de fites deixà poc espai a la contraposició d’opinions i de propostes; van ser pocs els moments que els candidats es van permetre replicar-se els uns als altres, fet que hauria enriquit el debat. Cada un d’ells es trobava massa immers en vendre les propostes que llegia que van desaprofitar l’oportunitat de rebatre els arguments que esgrimien els seus contrincants polítics.
A les mans de la ciutadania queda informar-se més i escollir quina candidatura els representa aquesta propera legislatura. Aquest diumenge sabrem quina composició i quin color polític tindrà el nostre consistori. I per tu, quin és el millor projecte polític per a Barberà?
NOTA: Aquest article estava previst de publicar el 24 de maig, poc abans de les eleccions municipals. Disculpeu les molèsties.
