Ho he de confessar… no tinc clar que sigui bona opció que Sant Jordi sigui festiu.
Per si algú encara no s’ha adonat, hem viscut una campanya de generals i estem a punt d’iniciar la campanya de les eleccions europees i de les esperades eleccions municipals, i entre debats televisius, titulars, cartells electorals, mítings, ventades, mal temps i pluja hem tingut les vacances de setmana santa, i a Barberà el tradicional Aplec del pa i Sant Jordi!
L’Aplec del pa, és l’activitat cultural Made in Barberà, on cada dilluns de Pasqua ens reunim al voltant de la Romànica per recollir el pa beneït, que la tradició diu que dóna bona sort durant tot un any.
Aquesta festa ha anat creixent fent-la extensiva a tot el barri de la Romànica, convidant a tota la població amb activitats pels més petits i balls per la gent gran. L’èxit de la festa és fruit de l’esforç de les entitats que participen, especialment dels Gegants de Barberà, Barberà amb la Sardana i AAVV de la Romànica. Encara que en aquests darrers 4 anys ha estat una altra festa de “copiar i enganxar” del que s’ha fet altres anys, sense incloure cap novetat.
Recordo que de petit els Trabucaires passaven pels carrers per convidar als veïns i veïnes a baixar al carrer a viure un dia gran al barri, però no serè jo qui parli d’història de Barberà, per això ja tenim l’Associació d’Història de Barberà que ho farà molt millor que jo, però realment no recordo un Aplec del pa amb menys participació que aquesta passada edició.
Pocs minuts abans de les 12, la plaça estava en silenci, amb poc més de 50 persones . Unes tanques i una pancarta baixada al terra per raons de seguretat, eren els elements que anunciaven que ben aviat comença l’Aplec .
En acabar la missa va canviar la cosa ja que es va començar a omplir la plaça de la gent que sortia de l’Església de la Romànica i a poc a poc van arribar els músics de la cobla i els dansaires, i amb el so del flabiol va començar a repartir-se el pa a la gent que anava arribant.
Els motius d’aquesta sensació de festa deslluïda són varis; poder és la manca de publicitat de l’acte, la manca de suport a les entitats per part de l’ajuntament, el mal temps o fruit de la coincidència del calendari, ja que a Barberà hem tingut un dia festiu més amb la festa local coincidint amb Sant Jordi.
Sant Jordi va començar amb mal peu. A les 8 del mati les entitats i les persones que es van agrupar a la Plaça de la Vila es van mullar durant les primeres hores de la diada, finalment Sant Jordi va vèncer el drac de la pluja i cap al migdia ens va acompanyar el sol i va ser una tarda molt més participativa.
Igual que he dit amb l’Aplec del pa, en aquests darrers anys la programació de la diada de Sant Jordi no ha tingut cap nou impuls, cap novetat, excepte la recuperació de Sant Jordi com a festa local.
I en aquest punt, tinc un gran dilema…. És bona idea que Sant Jordi sigui festiu?
Si analitzem la coincidència del calendari d’aquest any, és cert que pels comerços de la ciutat no ha estat una bona idea, ja que als dies tancats de Setmana Santa, li sumem un festiu més. Això ha fet que el comerç de proximitat pateixi econòmicament i alguns comerços van decidir obrir els seus negocis.
Però més enllà de les repercussions econòmiques que pot tenir un festiu pel comerç, crec que tampoc afavoreix que sigui festiu en l’àmbit cultural.
Sant Jordi, té molts ingredients que la fan molt especial, és la festa dels enamorats, és la festa de l’amistat, és la festa la literatura, és la festa de les tradicions i és una festa que es viu a peu de carrer.
Per Sant Jordi, els infants van a l’escola i els joves als instituts. Als centres docents és on més s’ha treballat durant molts anys aquesta tradició, i com ja he dit en anteriors escrits, tot el que es treballa culturalment a les escoles es traspassa als carrers.
Els adults treballem, però fem tot el possible per escapar-nos per fer un tomb per veure l’ambient i comprar una rosa o un llibre. Per mi aquests són els ingredients que han fet gran Sant Jordi. Si fos una festa en l’àmbit nacional, com és la Diada de Catalunya, la gent la tindriem marcada al calendari per marxar fora i fer pont, en definitiva, crec que deixaríem de viure-la tal com la coneixem. Caldrà replantejar-se si és bona idea que Sant Jordi sigui festa municipal.
Ens anem llegint…. Però abans d’acabar vull desitjar molta sort als 250 candidats i candidates que omplim les 10 llistes electorals pel pròxim 26 de maig. Joc net, sort i encerts!
Daniel González
26 d’abril de 2019
