Setembre 2020: El malson continua…

0
66

La COVID-19 continua present, no ha fet vacances a l’estiu, malgrat que, segons la informació que ens arribava, pronosticava que a la època amb més temperatura, es reduiria la seva repercussió… però les dades reflecteixen el contrari.

L’allau de dades estadístiques als mitjans de comunicació, diàries, setmanals, acumulades, totals … arriben a crear desinformació, angoixa, neguit o inclús “soroll” a la població. Col·lapsen tots els canals de comunicació i xarxes socials i la informació només impacta, si la notícia ens transmet dades molt negatives o mesures restrictives dràstiques que afecten considerablement al nostre entorn, la nostra feina i  la nostra rutina diària.

Les mesures de seguretat ja incorporades per els establiments i comerços de Barberà, han permès reactivar progressivament l’activitat. Hi ha comerços i negocis que han reduït l’horari d’atenció al públic per mantenir-se oberts, d’altres han tancat i altres tenen dificultats i lluiten dia rere dia per mantenir l’activitat en un entorn d’incertesa generalitzada.

Entre tots, encara que sembli reiteratiu, hem de prendre consciència i interioritzar les mesures de seguretat bàsiques: Mantenir la distància social, neteja de mans i portar mascareta.

Un detall que m’ha cridat molt l’atenció és l’actitud irresponsable d’alguns joves concentrats en determinades zones de la ciutat, sense mascareta, sense respectar les distàncies i en grups superiors, de lluny, a deu persones i que, en desallotjar-los, surten en massa a canviar de lloc de concentració, sense complir les recomanacions. Suposo que pensen que aquest virus “no va amb ells” que “només afecta a les persones grans”. La  manca de responsabilitat por ser un gran perjudici per la resta de la comunitat, començant per les seves pròpies famílies.

Cóm serà el curs escolar? Aquesta qüestió també ha estat un maldecap per avis, pares, mares i alumnes i personal docent. D’una banda cal garantir i prioritzar la seguretat sanitària dels infants, adolescents i els joves així com del personal docent i d’altra, per mantenir les classes presencials, i alhora una educació de qualitat.

Els centres, han enviat a les famílies, informació sobre les mesures extraordinàries i recomanacions per evitar brots remesa pel Departament de Salut i, alhora, cada centre educatiu, ha establert uns procediments de funcionament intern: torns d’entrada i sortida d’alumnes, gestió dels grups estables… per implementar aquestes directrius; esperem que siguin eficaces.

Arrel de la situació viscuda durant el curs anterior, moltes famílies, a més de la despesa en llibres no socialitzats que s’ha de fer a principi de curs, també s’han plantejat fer una despesa addicional en equipament informàtic. Caldrà donar suport a totes aquelles famílies que no disposin de recursos suficients per destinar-los a l’adquisició de recursos electrònics i reduir al màxim la “bretxa digital” per garantir la igualtat d’oportunitats i poder donar continuïtat a la educació en cas d’aïllament preventiu o d’un nou confinament. Un nou repte per el que hem d’estat tots preparats, des de les administracions fins els ciutadans.

El problema de la conciliació de la vida laboral i familiar continua …

El teletreball (qui n’ha pogut fer) ha estat una modalitat escollida de forma transitòria per les empreses per continuar oferint el seus serveis sense la necessitat de recórrer a ERTOs per força major, evitar desplaçaments i no posar en risc els treballadors i ha permès la conciliació en alguns casos però no totes les empreses han mantingut aquesta opció amb la tornada de vacances.

El nou avantprojecte que regula el teletreball encara està “pendent de coure” malgrat que el Govern central el presenta en forma de Reial Decret per aconseguir la seva aprovació el més aviat possible,

Pel que fa al plan ME CUIDA, ja veurem si dona una solució satisfactòria a les famílies que hagin de quedar-se a casa per tenir cura d’un familiar que doni positiu o que sigui sospitós de tenir el virus. Les persones que treballen en PIMEs i les autònomes, tenen més dificultats per sol·licitar les reduccions de jornada que els permeti conciliar la vida familiar.

Les dades econòmiques ja reflecteixen una crisi més gran que la que es va iniciar al 2008 a la que s’afegeix, per agreujar-la encara més, una crisi sanitària que ens afecta potencialment a tothom, més enllà de les fronteres entre poblacions, comunitats autònomes, països i continents…La situació ens demana conscienciació i compromís  col·lectius i unió en la implantació de solucions constructives per que l’impacte sigui el mínim possible.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here