Ho he de confessar… Estic orgullós del Carnaval de Barberà!
Ja tenim entre nosaltres una dona amb 7 cames que ens diu que no podem menjar carn, que hem de fer bondat i que en 40 dies arribarà Setmana Santa, mentrestant podem treure una cama per setmana per tal de no perdre el compte… i això és senyal que s’ha acabat el carnaval.
A Barberà podem treure pit i dir orgullosos que tenim una gran festa als nostres carrers, fruit de les hores d’esforç, compromís, imaginació i empenta de les entitats de la ciutat que surten a vestir de mil colors la rua de Carnestoltes.
Aquest any, el calendari i el temps han estat a favor, i han deixat un marge entre l’esforç de fer la cavalcada de Reis i els preparatius de Carnaval i ja si ho amanim amb sol i bon temps, és ideal per cridar a la ciutadania perquè surti al carrer i s’uneixin a la festa!
Valoro positivament el retorn del jurat i els premis que sempre motiven, sense deixar de donar premis a tots els participants.
Des de fa uns anys, a la nostra ciutat allarguem un cap de setmana més la festa, amb el judici infernal al Rei Carnestoltes, on per iniciativa d’un grup d’entitats encapçalada pel Diable de Barberà, donant la importància que es mereix a aquesta tradició i fer una activitat pròpia de la nostra ciutat.
Evidentment tot és millorable i tots els que estimen Barberà i som una mica crítics mai estem del tot satisfets.
Penso que per tal de fomentar la participació en les tradicions les escoles tenen un paper primordial com a transmissors de valors i trets culturals.
Carnestoltes és la que més joc pot donar per poder treballar, ja que es pot treballar les disfresses com els treballs manuals, els balls, la participació, fer volar la imaginació…
A la nostra ciutat el seguiment del Carnestoltes a les escoles és desigual, algunes ho celebren, altres no o ho deleguen a la gestió de les associacions de les famílies dels alumnes. És cert que la pressió als mestres és cada cop més important, amb classes amb superació de ràtios, sense personal per donar resposta als alumnes amb necessitats educatives especials…, entre molts altres problemes. Aquests fets poden justificar no dedicar temps per aquesta festa, però des del meu punt de vista, igual que les escoles cada cop dediquen més temps a celebrar Halloween, si ho analitzem, el que més enganxa és el fet de poder portar una disfressa, seria bo transmetre tots els valors que engloba el carnaval.
Si els alumnes ho viuen a l’escola portaran a casa aquesta motivació i de casa als carrers de la nostra ciutat.
Des de l’Ajuntament es podria fomentar amb ajuts a les escoles, com per exemple organitzar un Carnestoltes infantil a Barberà, amb una rua infantil el divendres o amb subvencions per tal de facilitar l’organització de festes.
I per acabar, sort tenim que les entitats no faran cas al mandat de la Senyora Quaresma i continuant preparant Sant Jordi, l’aplec del pa, l’aplec de la sardana, continuar amb la mostra de teatre amateur i mil activitats esportives fins a arribar a la Festa Major on les entitats fan moltíssimes activitats incloses EL PREGÓ….o potser aquest any no?
Ens anem llegint!
