Ho he de confessar… penso que el teatre hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola.
Ja s’han acabat les vacances i a poc a poc Barberà tornar a la normalitat, ens adonem perquè costa trobar aparcament de nou, els comerços tornen a obrir les seves persianes i ja queden molt pocs dies per tal que els alumnes tornin a l’escola.
A Barberà tenim diversos models d’escola amb diversitat de projectes educatius i metodologies pedagògiques, i potser algunes sí que treballen el teatre com a eina educativa, però el Departament d’Educació de la Generalitat no contempla el teatre com una assignatura, com per exemple sí que ho fa amb les arts plàstiques o la música.
A les escoles, de vegades, es veu el teatre com una feina extra pels mestres i un estrès pels alumnes, ja que l’objectiu final es marca en la representació de l’obra per tal omplir la sala d’actes de l’escola, l’auditori Maria Feliu o el Teatre Municipal Cooperativa.
Allà es troben els nervis dels alumnes i els mestres amb pares, mares, avis, tiets i altres familiars amb el mòbil preparat per fer mil i una foto, però es queden fora altres objectius que són molt més importants.
Treballar el teatre a l’escola s’ha d’entendre com una assignatura global i transversal, on es podem treballar les matemàtiques per fer el pressupost, les arts plàstiques per vestuaris i decorats, música per donar-li màgia a l’obra, història en la recerca del text, i evidentment, literatura, llengua i comprensió lectora entre d’altres.
És una manera perfecta de treballar la capacitat expressiva, d’anàlisis i d’escolta dels alumnes, així com una via de transmissió de valors com la tolerància, el respecte i la cooperació entre companys. Potenciant un bon ambient de treball augmentant així, l’autoestima i l’autoconfiança.
A Alemanya ja es reconeix com assignatura obligatòria amb un grau d’acceptació molt important, però mentre que no sigui una realitat al nostre sistema educatiu podem trobar aquests valors en les activitats extraescolars.
Ja fa dos anys que l’Ajuntament de Barberà no ofereix tallers culturals com el teatre per infants, suposo que a nivell polític s’ho estan pensant i repensant el model de tallers que es volen oferir, però la realitat és que el mandat s’acaba i no s’ofereix cap taller.
Per sort, les escoles ofereixen extraescolar de teatre i a Barberà tenim tres entitats culturals dedicades al foment, la difusió i la participació del teatre, com som La Llauna, La Taula i D’Sas3. Siguin en els seus tallers o en les obres de teatre que fan a la nostra ciutat, conviden a participar a totes aquelles persones que volen ser petits actors, com per exemple, en la tradicional obra de Nadal de la “Profecia de l’Estel”.
El més important del teatre no és l’obra que es representa, sinó tot el que aprens pel camí, ja que el teatre és l’art de la paraula i el diàleg, elements claus de la convivència i per això espero que algun dia tinguem el teatre a l’horari de les agendes de l’alumnat de la nostra ciutat.
