Ho he de confessar… cada vegada em sorprèn més la repercussió social de les piulades del passat i especialment el treball d’arqueologia digital que es fa en el moment que una persona salta a la primera línia de la política.

Darrerament han sortit a la llum tuits del President de la Generalitat de Catalunya o del recent Ministre de Cultura i Esport, que ocupen gran part dels telediaris i infinitats de minuts en boca de tertulians de totes les cadenes, donant-li a un tuit una importància tan rellevant, que una desena de paraules pot resumir tota la seva carrera, visió del món, personalitat i sembla que ja ha de marcar la seva línia futura de treball.

La societat evoluciona constantment i les xarxes socials i l’ús que es fa d’elles, no són una excepció i han variat molt des del seu inici.

Va ser l’any 2008 quant els polítics van veure el gran potencial que Twitter podia tenir a les seves campanyes, ja que l’equip de campanya d’Obama va apostar fortament per fer arribar el seu missatge “Yes We Can” que li va donar la victòria i es va repetir l’estratègia l’any 2012.

Ara estan sortint a la llum tuits del 2010 donant-li una credibilitat com si el tuit fos d’ahir, si una persona, ja fos com a líder d’opinió d’una associació o com un simple ciutadà que està al sofà de casa seva veient la televisió, llança un missatge dient que no li agrada el que està veient, no es pot reflexionar sobre aquest tuit, sense tenir present el context que es va fer i sobretot l’evolució de credibilitat que se li ha donat a un tuit. Ara un tuit és més important que una declaració en roda de premsa, però l’any 2010 ens creiem que una piulada era una cosa molt efímera que podia estar unes hores voltant a la xarxa amb RTW o comentaris, però ara estem veient que la utilització maliciosa està despertant un munt de piulades zombis.

A Barberà tots els grups polítics tenen perfil a Twitter, i van fer un ús regular mantenint una mitjana de tuits raonable sent el perfil d’ERC el més actiu de tots amb 2.063 tweets, siguin amb temes locals o activitats de les seves sigles, però d’altres fan llargues hibernacions de 4 anys fins no arribar les eleccions municipals, sembla que perden l’interès de l’exercici de transparència i renuncien a fer arribar la seva gestió mitjançant aquesta xarxa social.

altres fan llargues hibernacions de 4 anys fins no arribar les eleccions municipals

La interacció ciutadana amb Twitter no és massa activa i institucionalment sí que hi ha comptes oficials com @radiobarbera, @barberapromocio, @nodusbarbera o @bibliobarbera però l’Ajuntament, o la seva Alcaldessa com a tal, no utilitza aquest mitjà per relacionar-se amb la ciutadania, per tant sembla que a priori a Barberà no hem de patir gaire perquè vingui un zombi a picar a la teva porta, o potser ara estic despertant interès per l’arqueologia a Twitter.

A Barberà som més de Facebook i de perfils falsos, però d’això ja parlarem un altre dia.

Ens anem llegint!

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom