Òbvia i Ment: Usuaris vs. Clients

1
78

Hi ha conceptes que semblen sinònims però que no ho són realment i passa sovint que les diferències les marca l´entorn: la persona usuària és aquella que fa servir una cosa o servei i també ho és si la compra, però el fet de pagar, emportar-se un objecte o deixar-se diners per gaudir d´una activitat, converteix al client en un usuari més exigent, pot predisposar al “no” quan darrera hi ha una obligació.

En referència a la lectura, creixem amb l´obligatorietat de comentar a classe uns llibres concrets, escollits per equips docents i que en alguns casos, són els mateixos títols que van haver de llegir mares, pares o familiars més grans en les seves èpoques d´estudiants. Amb tota l´oferta de literatura juvenil que hi ha, sembla que les opcions s´hagin congelat en els anys vuitanta del segle passat. I el pitjor de tot és que alguns clubs de lectura semblen una branca d´aquest arbre que no ens deixa veure la quantitat de vegetació que ens ha crescut al voltant.

el pitjor de tot és que alguns clubs de lectura semblen una branca d´aquest arbre que no ens deixa veure la quantitat de vegetació que ens ha crescut al voltant

Els usuaris de les biblioteques tenen accés a la cultura gratis; a vegades han de pagar l´import del transport intern de la Xarxa, però és més simbòlic que real. Un client paga pel dret de tenir un llibre en propietat i no haver-lo de tornar. Tant en biblioteques com en llibreries es fan clubs de lectura; jo en faig. I pagar o no pagar per llegir té molta importància quan es tracta de fer-ho per plaer en el temps d´oci.

Personalment defenso que les llibreries s´encarreguin de les presentacions de les novetats, tenen el suport de les editorials i les distribuïdores; poden tornar els llibres no venuts i els autors els visiten sense cobrar a l´establiment. Les biblioteques que no tenen clientela sinó persones usuàries, haurien d´encarregar-se dels clubs de lectura: trobades lectores i crítiques sense pressions externes ni l´obligació de comprar allò que no saps si t´ha d´agradar després. Recordem que no vivim en un país massa lector, que els llibres que més es consumeixen són de ficció i que som persones ocupades i amb moltes inquietuds i prioritats.

La frustració per la poca afluència de públic a les presentacions en biblioteques no s´hauria de donar; molts autors (que no escriptors en tots els casos) presenten llibres constantment i hi ha una saturació brutal; sembla que els organitzadors no tinguem imaginació. Ens hem de posar les piles! No som escola i els lectors no hauríem de sentir que ens han d´avaluar sobre un llibre. Una cosa és descobrir una lectura o diferents professionals del text o la il·lustració que d´altra manera no llegiríem i una de molt diferent, sentir-nos poc intel·ligents o esgotats abans de començar.

Lúdica i d´oci; activitat per gaudir, desconnectar i compartir: aquesta és per a mi la descripció d´un club de lectura de 2018.

1 COMMENT

  1. Lúdica i d´oci; activitat per gaudir, desconnectar i compartir: aquesta és per a mi la descripció d´un club de lectura de 2018.
    I si puede ser con piscolabis mejor que mejor!
    ; – )

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here