Per Montserrat (Aula Universitària)
Jordi Camins Just, observador glaciòleg, alpinista i esquiador, ha participat en expedicions a glaceres i muntanyes de tot el món. Gran entès en aquest tema ens va venir a explicar el que hi ha en aquest nou continent. Abans però va donar els conceptes bàsics de manera molt clara. Al mateix temps ens va anar donant exemples del que fan els glaciòlegs i quins objectius pretenen.
En aquesta foto podem fer la comparativa de la gelera de l’Aneto en 100 anys. Per ajudar-nos hi ha una ratllada sobre el cel per indicar el mateix punt en ambdues fotos.
Va començar dient-nos que el gel, per les seves característiques, és el millor indicador de canvi climàtic. Això és així perquè el gel no té estratègia per aclimatar-se.
Tipus de gel a les muntanyes:
Gel ordinari: l’aigua a menys de 0 graus de temperatura es transforma en gel.
Gel glacial: es forma a partir de la neu
Gel marí o banquisa: capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars, per congelació de l’aigua superficial i de les precipitacions atmosfèriques. El seu gruix acostuma a ser d’1 metre.
Glacera o gelera. Gel glacial en moviment. En indrets on s’acumula més neu de la que es desfà (balanç de massa positiu). La força de la gravetat junt amb el pes del gel fa que aquesta massa llisqui cap el fons de les valls. Dona lloc a les anomenades llengües de gel. La mitjana de velocitat és de 100m/any.
En els Pols terrestres les llengües o plataformes de gel entren en el mar. Al trencar-se es formen els icebergs
Antàrtida
L’Antàrtida és un continent molt més gran que Europa, i envoltat de mar.
Sobre la seva superfície, conté, en forma de gel, més del 80% de l’aigua dolça de la Terra. El seu gruix arriba fins els 4.776 metres.
La seva temperatura pot arribar als -96 graus Celsius. La mitjana és de -50 graus C.
És un continent sec perquè només plou anualment 166 litres/m2 degut a les baixes temperatures. A l’estiu la seva superfície pot arribar a estar un 2 ó 3% lliure de gel.
El lloc més proper és Ushuaia a 940 km.
Fauna: Pingüins, aus i mamífers marins (foques i balenes).
El 1959 és va fer el Tractat de l’Antàrtida. En ell els països signants s’han compromès només a realitzar investigacions científiques i accions de caràcter pacífic. A dia d’avui hi ha 70 bases científiques amb el seu personal.
Un altra de les tasques que fan els glaciòlegs com el nostre ponent és perforar la superfície de la terra i treure’n testimonis. Per ara s’ha arribat fins els 3.600 metres de profunditat. La neu quan cau conté aire i en el gel glacial queda atrapat en forma de bombolles. Aquestes són les que s’analitzen per estudiar la història química del planeta.
També inspeccionen l’estat de l’interior de les glaceres. Amb els últims estudis afirmen que ha augmentat la temperatura de l’aigua de mar, però no la temperatura de l’aire.
Glacera Gabietous – Pirineus
Glacera Upsala – Argentina
Pingüí Cara blanca – Antàrtida
Pingüí Papua o de corona blanca
Pingüí Adèlia – Antàrtida
Camins a la glacera de Moiry – Alps
