seccions Passejant per Barberà

Passejant per Barberà

Passejant per Barberà: Crònica d’un castell buit de vida

Aquell dimecres 1 de Maig feia 22 graus de temperatura a l’ombra i jo, decidida, vaig agafar el cotxe per anar a visitar el Castell de Barberà. Il·lusa de mi. No era un d’aquests “parell de cops a l’any” que m’havien comentat. Tinc aquesta mania de no trucar abans als llocs, de no mirar abans els horaris... Mentre arribava per aquesta carretera digna del circuit de Montmeló ja vaig veure que alguna cosa estava fallant. Em vaig dir a mi mateixa: Andrea, és Diumenge i fa bon temps. 1. Què fas aquí el dia del treballador?

Passejant per Barberà: L’eix de Barberà

Mai se m’havia acudit. Potser a tu tampoc. Però podríem comparar la ciutat amb un arbre. I se m’acut després de pensar en ell. L’eix central de Barberà. El lloc pel qual tothom passa, ha passat i passarà.

Passejant per Barberà: Sense por cap a la llibertat

Tenir por no és dolent. Por a un futur incert. Por a un nou repte. Por a no saber què ha passat perquè les coses canviïn com ho han fet. Por a una situació desagradable. Tenir una mica de por és part d’alguns processos pels quals hem de passar al llarg de la nostra vida.

Passejant per Barberà: El silenci del coneixement

Al lloc on estic asseguda regna el silenci o, com a mínim, s’intenta que sempre estigui present. Jocs, esports, música, fotografia, art, urbanisme, empresa, gastronomia. Hi ha llibres (i coneixement) per a tots els gustos.

Passejant per Barberà: El cor de Barberà

Durant un temps he dit contínuament que, volgués o no, sempre acabava allà. Hi havia setmanes que, de fet, anava cada dia. Potser per la tradició de la meva família en visitar sempre el mercat. Família que quan no sabem on quedar per veure’ns diem que allà. Família a qui sé que si un dia no me la vull trobar pel carrer, el mercat és el lloc perfecte a evitar. Però això no em sol passar. La família és el més important que tenim a les nostres vides. I a Barberà no podria haver millor mostra que el Mercat 11 de Setembre.

Passejant per Barberà: La simplicitat dels grans records

Són gairebé les dotze del matí i el sol escalfa com si de ple Agost es tractés. Dos gronxadors de nadó. Un altre més pels grans. Terra tou d’aquell que saps que, si caus, les dents no patiran. Un tobogan en forma de cor i diversos animalets de granja. Però falta la vida. Només se sent grinyolar una de les grans atraccions, un gronxador en forma de plat de sopa on l’única habitant del parc ha decidit pujar-hi. I on són la resta?
publicitat
publicitat