Hi ha joies que tenen una mida considerable, que no són petites però que d’alguna manera, han de formar part del nostre “fons d’armari”, per si tenen l’oportunitat de poder-se lluir. Joies de tres-centes pàgines i que fan olor de sang i munició, típic del gènere negre.
Perquè quan no tinc ganes de llegir, les desperto amb un llibre d’aquests, on es mata gent i es descobreixen els dolents.
Per si encara no ho sabeu, Barberà del Vallès celebra el seu propi noir, dedicat, des de Tangram i col·laboradors, a la novel·la policíaca. I per si tampoc no ho sabeu, a Grup de Lectura Punt de Llibre, el club d’adults de la biblioteca municipal, aquesta temporada llegeixen humor.
En la fusió, inclusió i barreja de l’humor blanc i de l’humor negre, es troba la màgia; és l’alquímia de la literatura i al mig, fent la poció (gens secreta), em trobo jo mateixa, buscant l’or entre manilles, comissaries i policies especials, amb La brigada de Anne Capestan, de la francesa Sophie Hénaff i editat en castellà per Penguin Random House.
Aquí teniu uns fragments per anar obrint boca:
“Excepcionalmente, no se había perfumado con bidones de Guerlain y predominaba el olor a coche nuevo. Para aquel trayecto se había preparado una lista de reproducción: imprescindibles del country, música de surferos californianos y algunas canciones de Otis Redding. Temas que daban ganas de conducir y de llegar hasta el océano.
“Eran sus bermudas de la suerte, que al parecer le hacían unas pantorrillas muy bonitas. Antes jamás se habría imaginado que una pantorrilla pudiera ser bonita. Pero ahora no se quitaba nunca esos pantalones, hiciera el tiempo que hiciese”.
Apa, a llegir! que a Barberà també escriuen crims…
