Les ferides fan mal i sovint deixen cicatrius; es poden apreciar o no, però nosaltres sabem que hi són. Ens salva la vida tenir por, preveure la circumstància a partir de certs senyals, posar-nos en guàrdia, a cobert. Evitar mals greus. Viure és sobreviure a les situacions de perill. Però… i si no pots sentir res? Ni bo ni dolent, ni empatia. Ni por. Com el protagonista de la meva joieta d’avui: Ametlla.
No et vull explicar res més, només que aquest noi té setze anys i s’ha quedat sol. Sempre l’han considerat un monstre i es planteja moltes preguntes que no acostumen a tenir cap resposta.
L’autora és de Corea del Sud, nascuda el 1979, directora i guionista de cinema, i ens presenta aquesta història que personalment considero que hauria d’estar a les biblioteques escolars (o particulars).
Podem reflexionar sobre el fet de fer-se la dura, la forta. De com ens posem la màscara del que no ens afecta, de com de difícil és ser una personal “normal”. Ser vulnerables.
Hi ha un cantant de rap, també sud-coreà, lletrista, productor, que va llegir aquesta novel·la l’any 2020 i la va recomanar a través de les xarxes socials, convertint-lo en un llibre famós. La va encertar de ple.
Necessitem amor, comprensió, acompanyament, però ens poden arribar a estimar si no sentim res?
Que la vida ens regali aquests tresors de petit format, fàcils de llegir i plens de pensaments i emocions.
Títol: Ametlla (2016)
Autora: Wŏn-p’yŏng Son
“-Ets un ignorant perquè saps massa coses.”
“-Créixer vol dir canviar?”
Quines ganes de llegir-lo! M’encanta la secció!!