Segurament no descobreixo res de nou amb aquesta perla d’avui. En Roc Casagran té lectores i lectors que li són fidels i que acostumen a sentir-se bé amb la seva ficció, però sí que vull recomanar que, a l’hora d’escollir l’edició de la novel.la Ara que estem junts, trieu la il·lustrada per Lara Costafreda, d’editorial Columna. Té 32 capítols curtets però colpidors.
És un llibre d’amors, entre germans bessons, entre adolescents, d’amor a la família i a la terra. Amor als records (fins i tot dels moments més amargs i que també ens acompanyen; potser més i tot que no pas els dolços).
Viatjarem amb en Tian i en Tòfol, i amb la seva mare. Farem a peu un camí dur i llarg amb olor de l’exili. Coneixerem el millor i el pitjor de la gent en temps de guerra i els canvis als quals els éssers humans ens toca adaptar-nos.
Fets reals que formen part de la nostra història més recent, la Guerra Civil, i llocs coneguts com la nostra ciutat veïna de Sabadell o les platges d’Argelers. I de retrobaments que omplen el cor per sanar-lo de les ferides més profundes.
També ens parla del valor de les paraules, de les maques, de les que surten del cor i s’escriuen amb els dits per tal de tocar l’ànima.
“Per fer la revolució calen els poetes, també!”
I tant, que calen els poetes… si no fos pel món meravellós de l’art que aporta joies i joia, color i brillantor als nostres dies, no podríem suportar algunes de les coses que ens toca viure.
Cuideu-vos i cuideu molt!
