Joietes de tinta: Bibliotecàries a cavall

0

La meva recomanació d’avui és una joia autèntica! Té forma d’àlbum il·lustrat i porta per títol Bibliotecàries a cavall, de Concha Pasamar i la primera edició és de novembre de 2022, a càrrec de l’editorial A fin de cuentos; la traducció al català és de Daniel Cortés Coronas.

Si t’interessen els llibres, les biblioteques i conèixer dones intrèpides i valentes, independentment de la teva edat, aquesta és una gran història: un homenatge a tantes i tantes persones anònimes que fan que la vida d’altra gent sigui molt millor.

En només una setmana, durant l’octubre de 1929, l’economia dels Estats Units va saltar pels aires. Amb el crac de la Bossa, milions de persones van entrar directament en la pobresa i a moltes cases faltava el més essencial (sabates, menjar, medicaments…).

La periodista Lorena Hickok va ser l’encarregada de fer un informe de la situació real que es vivia a tot el país, a partir del qual es va crear una agència de treball. Els homes van treballar en la construcció d’infraestructures i les dones també es van haver d’organitzar, a més d’atendre als infants i les persones més grans.

Un dels serveis que es van posar en marxa va ser el de portar llibres a les poblacions més aïllades, i l’únic requisit era saber llegir i escriure. Aquest servei l’havien de fer dones, a cavall, i cobrant un sou del qual també havia de sortir el lloguer i el menjar de l’animal, les bosses per portar els llibres i la roba adequada pel clima que es trobaven durant els recorreguts.

El govern tampoc va pensar en la xarxa humana que calia per poder portar a terme la feina, amb altres dones que arreglessin els llibres que es feien malbé, o que es cuidessin d’emmagatzemar i classificar-ho tot correctament. El sou de 28 dòlars era només per les bibliotecàries, i no contemplava les hores de transport, d’intercanvi (de documents, però també de notícies), les lectures en veu alta de textos, la valoració de les necessitats dels escolars per poder aprendre coses noves, etc.

“Els llibres es van convertir en coses precioses per dur al cor”, en unes cases que molts cops només tenien una habitació, sense aigua ni llum ni cap comoditat.

Calia ser molt forta i molt valenta per fer aquella feina, i saber-se guanyar la gent que rebia els llibres. Cobrien uns trenta quilòmetres diaris a cavall, carregades, i de mica en mica teixien una xarxa entre la població, deixant les seves pròpies famílies a càrrec d’algú.

En aquella època els llibres significaven progrés perquè explicaven com fer coses, com arreglar maquinària o conrear i cuinar. Van néixer els primers scrapbooks o llibres de retalls, i aquelles dones es van convertir en editores, fent llibres a mida del seu públic.

“D’aquesta manera, les informacions pràctiques i les científiques s’anaven fent lloc entre les supersticions”.

Ah! I la joieta porta un codi QR amb una llista de reproducció, per escoltar música mentre llegeixes.

Gaudeix molt!

[adrotate group="6"]

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí