Fins i tot la joia més extravagant pot lluir-se en l’ocasió adient.
Intento no parlar mai de joies bones o dolentes; tot depèn de saber-les escollir i de les expectatives que tenim en incorporar-les al nostre joier.
Acostumo a llegir en veu alta i, independentment del gust de cadascú, Doce abuelas de Pablo del Río, treta del bagul de suggeriments més recent, no passa (per mi) aquest tipus de lectura.
Més de quatre-centes pàgines de suposada novel·la negra a on dues persones sense cap experiència en la investigació d’un crim, s’agafen a la més minúscula prova per desenvolupar tot d’hipòtesis delictives al voltant de la mort del marit d’una i amic de l’altre.
Quan tot apunta a una mort natural, un tros de paper enganxat a la sola d’una sabata (en ple procés de negació d’una mort recent) és suficient per tirar per terra l’informe previ d’un forense.
De tot això es desprèn que no m’ha convençut aquesta novel·la i he necessitat fugir ràpidament cap endavant per caure als braços d’El juego de la mariposa de Katrine Engberg, ballarina i coreògrafa que va debutar com a escriptora ara fa set anys. Aquest títol és el segon de la sèrie de novel·la negra Jeppe Korner & Anette Werner.
