El club del crimen de los jueves, Richard Osman (Editorial Espasa, 2020).
Quan una novel·la ha aconseguit el seu objectiu que és entretenir-me, no necessito que la seva autora o el seu autor em demostri solvència intel·lectual a títol d’aval; ja ha fet el que havia de fer i el seu currículum no m’interessa. Però és cert que quan un escriptor o una escriptora ens fa passar una bona estona llegint la seva obra, volem més i comença la nostra recerca de títols anteriors. Ja en els agraïments em va quedar clar que era la seva primera novel·la però així i tot vaig investigar una mica, per trobar-me amb un home nascut al Regne Unit el 1970, que fa dos metres d’alt i que des de 1993 és presentador i comediant televisiu. Suficient.
Què té aquesta història que per la coberta i la sinopsi (que aconsello no llegir!) pot semblar una més del de sempre, plena de tòpics o estereotips? Doncs d’entrada que no justifica res. No demana perdó ni s’amaga darrere d’un llenguatge i una moral pretensiosament correctes.
Els protagonistes principals són quatre jubilats que viuen en un complex de luxe i que tenen, òbviament, unes vides llargues i peculiars a l’esquena. Es mantenen lúcids i actius. Accepten les conseqüències dels seus actes però no es rebaixen. Contemplen la vida sense jutjar i juguen les seves últimes cartes sense cap drama. Han optat per fer cadascú el millor que sap fer i confiar en els altres el que escapa a les seves capacitats.
Rius de les converses i vius aquesta lectura pensant que vols aquest final idíl·lic per a tu mateixa, amb comoditats, temps lliure i envoltada d’amics amb els quals compartir la complicitat i el bon humor. Però també et trobes davant d’una història que podria ser el guió d’un capítol d’una encantadora sèrie britànica. I al final acabes llegint una novel·la policíaca.
Tot plegat i com sempre (que sembla que aquest home s’ha especialitzat en això), t’assabentes que Steven Spielberg ha comprat els drets per fer la pel·lícula.
No sé si l’arribarem a veure a la pantalla, perquè són moltes les novel·les que es queden en el procés, però igualment estem davant d’un llibre que per si mateix ens farà passar un parell de tardes agradables ara que arriba el temps d’estar-se a casa i fer-se begudes calentones.
Us convido a llegir en paper o a través de l’eBiblio El club del crimen de los jueves. I ja em direu què…
Abraçades literàries de tardor.
