Avui prepara les notes del mòbil o la llista de la compra, perquè no et recomano un llibre només, ni una única autora; et convido a descobrir l’actual i meravellós món de la poesia, amb tinta femenina.
En alguns casos nascudes de la popularitat de les xarxes socials (que no havia de ser tot negatiu!), aquesta petita representació de dones poetes, fa coses molt potents i boniques, brutals, directes i amb paraules ben escollides, des del cor al fetge (i viceversa).
Exemples n’hi ha molts, però et porto alguns noms com el de Sara Leo, Sara Búho, Elvira Sastre, Elena Medel, Nerea Delgado, Alba Flores Robla, Miriam Reyes, Erika Martínez… Pots fer la teva petita investigació als prestatges de llibreries amb un bon fons de Poesia (evidentment, també a les biblioteques públiques).
S’ha de destacar l’edició d’alguns poemaris amb il·lustracions que els fan especialment bonics, o amb formats petits i encisadors; cobertes amb disseny minimalista i alhora desitjable.
Aquesta joieta està dedicada a les persones que sempre diuen que no entenen la poesia, perquè de sobte es trobaran llegint sobre els seus propis pensaments, experiències i sentiments.
Alguns títols que us poden arribar ben endins: Fragilidades, Perdón a la lluvia (Sara Búho); Ni contigo ni sin mi, Después del huracán (Sara Leo); Ya nadie baila, Adiós al frío (Elvira Sastre). Un día negro en una casa de mentira, Mi primer bikini (Elena Medel). Hijos del invierno (Nerea Delgado).
Et deixo un fragment d’un poema d’Elvira Sastre com a regal:
Yo no quiero
Dejar huella en tu vida,
Quiero ser tu camino,
Quiero que te pierdas,
Que te salgas,
Que te rebeles,
Que vayas a contracorriente,
Que no me elijas,
Pero que siempre regreses a mí para encontrarte.
Yo no quiero prometerte,
Quiero darte
Sin compromisos ni pactos,
Ponerte en la palma de la mano
El deseo que caiga de tu boca
Sin espera,
Ser tu aquí y ahora.
Yo no quiero
Que me eches de menos,
Quiero que me pienses tanto
Que no sepas lo que es tenerme ausente.
