Joietes de tinta: Mascota

0

M’he begut aquestes dues-centes pàgines en un tres i no res! Però no té mèrit, perquè és “culpa” de l’artista, que es diu Akwaeke Emezi, i es reconeix entre els cinc millors escriptors menors de trenta-cinc anys. La novel·la en qüestió és Mascota, i també et convido a conèixer l’escriptura atrevida i salvatge d’aquesta veu literària amb un altre títol seu: Aigua dolça.

Mascota pot semblar una història de ciència-ficció, una distopia; personalment, crec que és una crítica filosòfica i brutal contra la dictadura, la violència i el silenci adult a la societat.

Lucille és la ciutat on viuen la Jam i el seu millor amic, Redemption. En el passat la ciutat estava plena de monstres, però diuen els més grans que ja no n’hi ha, els àngels els van exterminar. Ara la Jam té a casa seva un ésser amb banyes i les mans de la seva pròpia mare, que diu que ha vingut a caçar un monstre. Però “com es pot salvar el món dels monstres si ningú vol admetre que existeixen?”.

Es va publicar el 2019 i l’editorial Indòmita la va editar en català el 2022, traduïda per Octavi Gil Pujol. Ha guanyat diversos premis literaris, com l’Stonewall.

Et regalo un fragment:

“Si creus que ho veus tot, penses que el que veus és tot el que hi ha per veure”.

I un consell:

No tinguis por.

Els monstres viuen entre nosaltres.

 

 

[adrotate group="6"]

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí