Pilar Gimeno de l’Aula d’Extensió Universitària.

L’Historiador i Periodista Rafa Burgos respon: “Una xarxa d’interessos que agermana el món de les finances i el de l’economia amb el de la política i el periodisme. La informació és poder. Una societat lliure és una societat ben informada. En conseqüència, qui controla els mitjans pot fer valer la seva influència per construir l’agenda informativa. Allò que cal saber i allò que cal amagar”.

Al final de la conferència, com sempre, obrim un col·loqui i els assistents preguntaven al Sr. Burgos:
“Llavors, quina premsa és fiable? Què hem de llegir? ” 
“Ens imaginaven una part d’aquest control, però tant?”

En Rafa Burgos va dir: “Heu de llegir tot, però heu d’aprendre a analitzar-lo amb lupa. Jo dic als meus alumnes que han d’observar els adverbis, els adjectius, comparar titulars, etc. Els joves responen molt bé i això ens fa pensar que no es deixaran enganyar”.

La línia editorial de tots els diaris està marcada, i podem dir a quin partit pertany cadascú.

La informació és més completa en un llibre que recollint notícies dia a dia, com diu Pascual Serrano al seu llibre sobre Palestina i Israel.

En Rafa Burgos també comenta que qui paga, mana i, per tant, cal recolzar amb les nostres inscripcions els mitjans que volen ser independents, al contrari que els grans mitjans, que estan “venuts” al grup que els financia.

Aquí teniu un quadre resum de qui és qui als grans grups de comunicació.

Recomanacions:
El professor ens recomana algunes publicacions que es dediquen a fer recerca informativa:

Mongolia.com  Revista mensual satírica, que dedica les últimes pàgines a periodisme d’investigació.
Le mon diplomàtic per llegir informació internacional.
Periódico Diagonal, periòdic quinzenal d’actualitat crític.
Eldiario.es, periodisme malgrat tot. 
Anuari Media.cat. Destapen temes silenciats pels mitjans.

Us recomano llegir els llibres aconsellats pel Sr. Rafa Burgos dels que he trobat la ressenya en castellà.

Llibres :
* “Traficantes de información” de Pascual Serrano:“Si hay algo de lo que los medios de comunicación informan poco es precisamente de ellos, de quiénes son sus dueños, en qué otras industrias participan, qué bancos les prestan el dinero, cuánto cobran sus directivos, cómo explotan a sus trabajadores, a qué se dedicaron hace años…. Traficantes de información es una historia de finanzas, manejos de Bolsa, fraudes fiscales, especulaciones urbanísticas, violaciones de las medidas contra la concentración, atropellos laborales mientras altos directivos disfrutan de sueldos millonarios y contratos blindados, ejecutivos con sentencias judiciales que les implican con la mafia, fortunas nacidas a la sombra del nazismo, empresas que comercializan armas para dictaduras… No cabe duda de que, tras este repaso a los grupos de comunicación, el término «traficantes» es el que mejor los identifica.”

*“La desfachatez intelectual” de Ignacio Sánchez Cuenca. Escritores e intelectuales ante la política. Dice Sánchez Cuenca: ” La desfachatez intelectual está muy extendida en nuestra esfera pública. Muchos de los intelectuales españoles de mayor prestigio y visibilidad, casi siempre escritores y hombres de letras, se caracterizan por participar en el debate político con ideas superficiales y frívolas, expuestas en un tono tajante y prepotente. La desfachatez intelectual se sostiene sobre una impunidad generalizada, que nace de la ausencia de una crítica explícita a las opiniones de las principales figuras de nuestra clase intelectual. En este libro se presentan abundantes ejemplos de opiniones mal planteadas, sin atención a los hechos ni a las regles básicas de la argumentación, en temas diversos como el nacionalismo, el terrorismo y la crisis. Nuestros intelectuales de mayor fama no salen bien parados. Frente a la figura del intelectual que pontifica sobre cualquier asunto, se apuesta por una esfera pública más plural, menos personalista y con filtros más eficaces que eleven el nivel de nuestro debate político.”

*“Fábulas fantásticas” de Ambrose Bierce (1842-1914)

*“Un rey golpe a golpe” de Patricia Sverlo. Biografia no autoritzada de Juan Carlos de Borbón.

*”Amando a Pablo, odiando a Escobar” de Virginia Vallejo, escritora i periodista colombiana. Es la increible història d’amor entre el narcotraficante más buscado del mundo y la estrella más famosa de Colombia

Rosa María Calaf dijo “Prestas atención a lo que impacta i no a lo que importa”.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom