Andrea Vicente Herreros
T’asseus a la cadira. Et poses còmode. Obres el llibre. I aquí comença la pressió. La pressió no per aprovar la selectivitat, al cap i a la fi és una prova que a Catalunya, a data de 2018, l’han superat el 96% dels alumnes que s’han presentat. Comença la pressió perquè has de treure una nota que marcarà la resta de la teva vida. Marcarà els passos a seguir durant els teus propers anys d’estudi. Marcarà un futur de vegades incert en persones que no superen el 18 anys de vida. La nota final, el número que apareix al butlletí, és qui determina si tu ets apte o no per entrar a aquella carrera. Com es pot jutjar a un futur periodista per un examen de matemàtiques i com es pot jutjar a una futura biòloga per no haver aconseguit el 10.64 de nota que necessita?
Si ets de Catalunya o de la resta d’Espanya també influeix. I és per això que alguns grups polítics com Ciutadans, liderat per Albert Rivera, es plantegen si s’hauria de fer una prova única, amb els mateixos continguts. A Espanya, en l’actualitat, hi ha 17 exàmens de selectivitat diferents i diversos experts han analitzats els exàmens fins arribar a una mateixa conclusió: hi ha desigualtat i desequilibris en els continguts i en la dificultat. Així doncs, la selectivitat pot ser una manera fàcil per avaluar als gairebé 34.000 alumnes que es van presentar a la passada selectivitat catalana. Però és la manera més encertada i efectiva per determinar el futur dels qui construiran el futur?
Quatre joves barbarencs s’han convertit en els protagonistes d’aquest reportatge. Alguns d’ells han aconseguit entrar a la carrera que han volgut després d’un parell d’intents a la selectivitat. D’altres continuen estudiant. Però tots reuneixen dues característiques essencials: esforç i il·lusió. I tots creuen que la prova que van realitzar a la selectivitat no ha demostrat el que ells valen en la seva matèria. Per això continuen lluitant.
Anna
És el cas de l’Anna. El procés d’estudi és un procés costós i l’Anna sap del que parla. Cinc anys després de presentar-se per primer cop a la selectivitat, aprofita totes les hores que pot per estudiar. Ella combina l’estudi amb el treball que ha aconseguit a Kern Pharma després d’estudiar un cicle superior en Química Ambiental i qualifica aquest procés d’estudi com un procés “complex” que li comporta aixecar-se “molt d’hora, estudiar pel matí i treballar a la tarda”. L’Anna lluita per aconseguir entrar al grau de biologia ambiental per després especialitzar-se en la investigació de la biologia marina. Després d’estudiar un primer cicle formatiu, va decidir realitzar-ne un altre cicle superior: de Laboratori d’Anàlisi i control de qualitat. Ara porta des del mes de novembre estudiant per la selectivitat a través del mètode d’estudi per internet seguint les pautes de l’Institut Obert de Catalunya (IOC). Aquest institut li proporciona els apunts necessaris per poder estudiar, així com els exàmens d’altres anys, les solucions i vídeos explicatius. Tot i això, també fa servir els llibres de text d’un batxillerat que va cursar a l’Institut Can Planes de Barberà del Vallés. Però el procés d’estudi no només és costós, sinó que també és difícil. Cal compaginar-ho tot molt bé per, com diu l’Anna, arribar amb energia al final. La seva manera d’estudiar, a més de les pautes de l’IOC i dels llibres de batxillerat, són els seus propis apunts que, com esmenta, “també són trets de la informació que hi ha a internet, informació que de vegades necessito i que no trobo a cap de les guies que tinc”. Ara mateix, a la recta final, l’Anna explica que el que està fent és dedicar-se a realitzar “tots els exàmens de selectivitat que puc”. I assegura que si aconsegueix entrar al grau té grans expectatives, vol aprendre tot allò que li permeti desenvolupar-se com a biòloga i espera que la carrera l’apassioni des del primer moment. L’Anna explica que aquest cop afronta la selectivitat amb serenitat, amb força i confiança. Tot i això ella es coneix i recau que els dies abans de la prova estarà bastant nerviosa però el que està fent, de moment, és continuant esforçant-se. Espera que aquest esforç i la constància de tants anys donin els fruits esperats. De moment, el món s’està perdent una biòloga ambiental.
Ivan
Haver de compaginar el treball amb una prova de llarg estudi com és la Selectivitat és el que ha fet que l’Ivan, que a principis d’any volia presentar-se per segon cop a la prova, hagi hagut de dir que no. L’Ivan va fer la seva primera Selectivitat tot just sortir del batxillerat científic allà per l’any 2016, però no va aconseguir treure la nota per fer fisioteràpia. Com a conseqüència va triar una solució que li ha resultat molt efectiva: va estudiar un cicle superior d’Imatge per al Diagnòstic i, fruit d’això, ha aconseguit “adquirir fonaments essencials pel que vull estudiar en un futur i, el més important de tot, una sortida al món laboral”. L’Iván, d’ençà que va acabar el cicle, treballa com a tècnic d’imatge per al diagnòstic en un treball que ell categoritza com a força estable i gràcies al qual està guanyant molta experiència. Cada cop està més content en aquest nou ambient perquè treballa un dels seus temes preferits: l’anatomia. De fet, l’Ivan, tot i no presentar-se a les proves el pròxim mes de juny, continua estudiant, de mica en mica, a poc a poc, fins que arribi el dia en què ho pugui compaginar tot i aconseguir treure la nota per dedicar-se a la fisioteràpia. L’Ivan explica que cada cop està més segur que si aconsegueix treure’s la selectivitat amb la nota necessària, compaginarà dues o tres assignatures i continuarà amb el seu treball. Una opció a la qual s’acullen 2 de cada 3 estudiants universitaris. Un estudi realitzat el 2017 a la Universitat Autònoma de Barcelona afirma que la relació entre estudis i mercat laboral és cada cop més estreta i que són molts els alumnes que allarguen la carrera per poder treballar a la vegada. Tot i això l’Ivan ho continuarà intentant. De moment, el món s’està perdent un fisioterapeuta.
Altres països europeus han semblat trobar una solució efectiva. En el cas d’Anglaterra cada carrera té la seva pròpia prova d’accés per poder garantir que els estudiants que entren al grau tenen les habilitats i els coneixements idonis per poder realitzar satisfactòriament la carrera. A Suècia, per exemple, no fa falta examen d’admissió i només necessites les notes de batxillerat com a porta d’entrada al grau.
Isaac
El cas de l’Isaac és un nou cas d’esforç i de lluita pel que vol ser en un futur i, en aquest cas, amb final feliç. L’Isaac ha hagut de passar dos cops per la prova de la selectivitat. La primera la va dur a terme el setembre del 2016 i no va aconseguir la nota que ell volia. Fruit d’això va decidir marxar i fer un grau superior en Administració i finances. Després de superar dos anys de mòdul amb èxit no va tirar la tovallola i es va tornar a presentar a la Selectivitat del 2018, aquest cop per poder complementar la nota que va treure el primer cop que va fer la prova. I fer un grau superior és, com en la resta de casos que s’han observat, una bona manera de no perdre el temps. L’Isaac assegura que haver cursat aquest grau superior li ha permès tenir una nova titulació de cara a poder entrar al mercat laboral i el temps obligatori de pràctiques ha fet que pugui adquirir experiència que gent del seu grau en Economia, cursat a la UAB, no té. Ell és l’exemple que l’esforç ha tingut recompensa i tot i que creu que la prova de la Selectivitat no demostra res del que ell sap en economia, sí que tornaria a escollir la seva carrera perquè li dóna “una visió molt analítica i teòrica no solament del món econòmic que ens envolta sinó també del món de la política”. L’Isaac, després de diversos anys estudiant per aconseguir arribar a la universitat, recomana la carrera d’Economia i apel·la a tot aquell que no sàpiga si fer-la a poder cursar-la sense dubte. Assegura que la carrera li va prou bé i fa referència a la sort que va tenir en poder treure la nota que necessitava. El món s’hauria perdut un economista.
Michele
I l’última protagonista és la Michele, una noia veneçolana que va fer el batxillerat social a Catalunya. El primer cop en realitzar la selectivitat va ser al setembre de l’any 2017, però la seva nota no va ser l’esperada per poder entrar a estudiar periodisme. Trencant els esquemes dels protagonistes anteriors no va decidir fer un cicle superior, sinó que va entrar a la carrera d’Estudis en Català i Anglès de la Universitat Autònoma de Barcelona. La carrera no li va agradar i davant la impossibilitat de poder-se canviar a periodisme va decidir deixar-la quan només portava un parell de mesos. La resta de l’any el va aprofitar per preparar-se per tornar a fer la selectivitat al juny. Es va poder organitzar millor que el primer cop, cada dia estudiava una mica i feia exàmens d’anys anteriors. A més, va poder assistir com a oient a La Romànica, el seu antic institut. Tot i això la Michele tampoc va aconseguir treure la nota necessària per poder fer periodisme i es va endinsar en la carrera que cursa actualment: Ciències polítiques i gestió pública a la UAB. Com ella mateixa expressa “no era el que jo volia, jo volia fer periodisme”. No és el primer cop que la Michele intenta iniciar els tràmits per canviar de carrera però explica que la gestió ha estat nefasta per part de la Universitat i això ha fet que hagi de seguir cursant el grau de polítiques. I pel que fa a la prova de la Selectivitat en sí, la Michele inclou el mateix factor que l’Anna, el dels nervis. “Tu pots ser molt bona però com estiguis nerviosa a la sele ho tens perdut. A més, les matèries del batxillerat no comproven que tu sàpigues fer una cosa i l’estil i l’estructura dels exàmens no deixen que tu puguis mostrar els teus coneixements”. Però la jove veneçolana no es dóna per vençuda. I sí. El seu temps d’oci el dedica precisament a això. A fer un programa de ràdio anomenat Temps D’oci a Santa Perpètua de Mogoda. Allà és ella mateixa i la ràdio li permet no perdre el contacte amb allò que de veritat vol fer. El món està perdent una periodista.
Els casos que s’han mostrat són casos de persones que no han desistit i ho continuen intentant. S’hauria de veure el plantejament de l’actual sistema d’entrada a la universitat, que deixa fora a gent que, per vocació, sap el que vol fer en un futur. I les persones d’aquest reportatge ho demostren. Si no fos vocació el que tenen no continuarien lluitant per allò que volen.
Els pròxims 12, 13 i 14 de Juny s’ompliran les aules per fer la prova. Es faran molts exàmens. I es perdran, pel camí, molts somnis. Es perdran metges que, en un futur, podrien curar el càncer. Es perdran grans biòlegs ambientals que podrien tenir, per què no, la solució per lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Es perdran fisioterapeutes que poden ajudar-nos en casos greus d’accidents. Es perdran periodistes que poden ser els pròxims en aconseguir desmantellar grans trames de corrupció. I el problema real és que no només perden aquells qui s’han de conformar a estudiar una altra cosa. Perd la societat. I per un sistema educatiu en què una dècima de nota fa que canviï el teu futur (i el dels altres).
