Durant l’entrevista, apareix més d’una vegada la rapidesa com un dels criteris principals en les mesures necessàries. Una pressa que podria semblar impròpia de nois i noies de 15 i 16 anys. “Perquè és el nostre futur, i ens l’estan treient. És la nostra vida.” afirmen contundents. Ells s’han posat les piles, si pensem que només fa un any que l’adolescent sueca Greta Thunberg va començar amb la seva protesta setmanal davant del parlament del seu país, demanant accions efectives contra el canvi climàtic. En aquests 12 mesos, Fridays for Future s’ha convertit en un moviment mundial, ha fet sortir al carrer a milers de joves de tots els continents i ha aconseguit posar al centre de l’agenda política i mediàtica el repte del futur: mantenir un planeta que segueixi sent habitable.
La Maria Cazorla, de 16 anys, el Jaume Montes i el Marc Serra, de 15, són uns d’aquests joves. Ja aquest estiu el Jaume va poder representar al nostre municipi als campaments que van suposar la creació de Fridays For Future Catalunya. Una trobada que va servir per enfortir els llaços entre nuclis locals, compartir informació, recursos i experiències, així com planificar un calendari de mobilitzacions pels propers 2 anys. Després d’uns mesos participant en el moviment en municipis veïns com Cerdanyola, Sabadell o Sant Cugat, es van decidir a impulsar un nucli a Barberà del Vallès. “Pot semblar que no podem fer gaire, però els grans canvis comencen en petits llocs”. Només dos setmanes després d’activar les seves xarxes socials, el passat dissabte 14 de setembre, una vintena de joves van participar de l’assemblea fundacional. “Ha estat una sorpresa, hem trobat molta gent interessada, més de la que pensàvem” confessa la Maria.
“Si busques un motiu per implicar-te, només cal mirar les xifres, que espanten” ens diuen. “No pots escollir mirar cap a una altra banda, és un tema que t’afecta si o si” afegeixen, repassant els escenaris que dibuixa un augment de la temperatura global en les properes dècades. Una idea que no té gens d’abstracte per la seva generació. “Ens a sembla que no tenim poder, però podem fer grans coses, encara que siguem petits”. Un evident i comprensible xoc generacional s’endevina en aquestes etiquetes de “petits” i “grans”: “Els grans, que són els que tenen el poder, no estan fent el que haurien de fer, aleshores ens toca a nosaltres fer alguna cosa”.
Tot i tenir clar que el protagonisme d’aquest moviment està reservat als de la seva edat, no tanquen la porta a la col·laboració d’altres generacions i, de fet, una de les seves prioritats és enxarxar-se amb la resta del teixit associatiu local. Aquesta aliança intergeneracional ja la viuen en primera persona, ja que en el seu cas, aquesta consciència mediambiental l’han viscut a les seves famílies. “No tenia present l’ecologisme, però a casa sempre s’ha reciclat, fent servir bosses reutilitzables.” Sobre aquesta base, la informació a què arriben a través de les xarxes socials i les converses amb amics i companyes d’institut, van ser l’empenta per sumar-se al moviment.
Alhora ens adverteixen sobre els límits dels canvis d’hàbits individuals “Aquests petits canvis són importants, però són només mitja solució. Ho hem de rematar amb grans canvis des de les institucions, ràpids i eficaços. Els polítics ho faran si veuen pressió, quants més siguem pressionant, abans es podran fer els forts canvis que es necessiten”.
Per aquest motiu, tot i ser conscients de les limitades competències en l’àmbit municipal, els agradaria reunir-se amb el nou consistori per conèixer i valorar quines polítiques mediambientals estan previstes. A l’horitzó, l’objectiu de declarar l’emergència climàtica al ple municipal. ”La declaració en si és simbòlica, però ha d’anar acompanyada de mesures valentes per fer front a la gravetat de la situació”. Idees no falten, entre d’altres proposen tenir en compte criteris ecològics en les noves construccions i obres, millorar les alternatives de mobilitat sostenible, aprofundir en el model porta a porta per la gestió dels residus i introduir l’educació ambiental a les escoles. Una feinada amb una sola fórmula: contagiar el seu entusiasme i la seva convicció a la resta de la societat abans que s’esgoti el temps.
