/Alberto Molinero

Gonzalo Candanedo Fernández

L’Ana ens rep a la seu d’Avinguda Generalitat amb dos companys del partit dels Socialistes de Catalunya. Després de fer unes fotos pugem a la segona planta, on una estufa escalfa l’habitació on farem l’entrevista. Nascuda a l’Hospitalet del Llobregat el juny de 1962, allà va créixer a nivell personal, social i polític. “Sempre he crescut en grup”, ens diu. Aficionada al bàsquet, esport que havia practicat i passió que comparteix amb la família, va estudiar magisteri. Després de treballar en una escola es va encaminar cap als primers programes dirigits a aquells joves que se sentien exclosos de la formació tradicional. Així l’any 1988 va arribar a Barberà, amb el programa d’Escola-Taller del Castell de Barberà. A partir d’aquí va continuar vinculada al món del desenvolupament socioeconòmic des de l’àmbit municipal, en el que després seria la Fundació Barberà Promoció.

L’any 1999 porta el seu compromís polític un pas més enllà presentant-se com a independent a les llistes del PSC per les eleccions municipals. Des de l’Ajuntament ocupa diferents càrrecs com la Regidoria de Cultura o la de Promoció Econòmica. L’any 2003 és escollida diputada al Parlament de Catalunya i forma part de la majoria d’esquerres que portaria Pasqual Maragall a la Generalitat, “una vivència molt impactant” ens confessa. El gener de 2006, amb la marxa de José Antonio Robles assumeix l’Alcaldia de la ciutat, càrrec que mantindrà fins a les darreres eleccions el 2015 on, tot i els 6 regidors aconseguits, el PSC queda a l’oposició.

/Partit dels Socialistes de Catalunya

Que t’ha fet decidir a tornar a encapçalar la llista del PSC per les eleccions municipals?

Crec que hi ha veïns que confien en el PSC per liderar el projecte de la ciutat i els meus companys i companyes continuen confiant en mi, en el que puc aportar al partit i a la ciutat. Jo mateixa tinc la sensació que encara no ha acabat el cicle. Però també per un interès personal.

Per interessos que desconec, un grup que està en el govern està intentant judicialitzar la política. És cert que hi ha un procés judicial obert a l’Ajuntament de Barberà, per una pròrroga del servei d’escombraries. Aquesta pròrroga s’havia de fer per no deixar el servei desert i  després aquesta empresa no va guanyar el concurs. Amb això va quedar clara la neutralitat no només dels càrrecs electes sinó de tots els tècnics que van participar. El procés es deu al fet que el jutjat no tenia tota la documentació però ja se l’hem fet arribar. Alguns han volgut explotar-ho per fer mal a la persona, a la ciutat i la institució de l’Ajuntament de Barberà. Per això crec que la millor resposta és no amagar-me i dir: “estic aquí, assumeixo el que em correspongui”.

“Alguns han volgut judicialitzar la política i fer mal a la persona, la millor resposta és no amagar-me i dir: estic aquí, assumeixo el que em correspongui”.

I al teu parer, quins són els reptes de futur de Barberà?

M’agrada la pregunta, quins són els reptes de futur que tenim totes les persones de Barberà del Vallès. El primer és tenir més confiança en les possibilitats de Barberà, tenir l’ambició de millorar en tots els aspectes i la il·lusió per fer tot això possible.

Barberà necessita una relació més fluida entre l’administració local i la ciutadania. Una confiança que es basa en la credibilitat i l’autoritat i que s’ha perdut.  L’autoritat no és el poder, sempre ho hem de distingir. L’autoritat te l’atorguen, el poder el pots tenir temporalment. Jo crec que ara mateix hi ha una sensació de manca de credibilitat i confiança.

La segona té a veure amb l’espai on vivim, un espai petit, on vivim 33.000 persones que anem a comprar, anem a l’escola, anem a la farmàcia, anem a les esglésies, anem als parcs… I ens hem de sentir a gust. Ara mateix hi ha una insatisfacció per l’estat dels diferents espais públics. L’estat dels espais de trobada, les pintades a les parets, donen sensació de manca de seguretat.

Un altre repte és aprofitar el nostre teixit productiu, un dels més importants de la nostra comarca i de Catalunya. Estem parlant de 1.400 empreses que han superat una dura etapa de crisi. Es pot ser més ambiciós per connectar amb aquesta realitat i aconseguir que aquesta riquesa reverteixi en oportunitats per la ciutat.

Per descomptat parlaré d’educació. Com diuen els rètols a l’entrada Barberà és una “Ciutat educadora”. Això vol dir entre que és la ciutat que educa, més enllà de la formació reglada. Les entitats eduquen, la salut educa, els comerços eduquen, la mobilitat educa. Aquesta ciutat durant molts anys ha tingut un compromís clar amb l’educació, ara cal un altre pas endavant i no tenir por de liderar els reptes de futur i la planificació de les nostres necessitats educatives.

Un altre dels reptes que hem d’afrontar a escala global, però també a Barberà, és l’accés a l’habitatge digne. A més de la crisi que hem passat, és cert que les lleis estatals fan que els municipis no puguin fer tot el que voldrien, el lloguer s’hauria de poder regular. Però cal que sobretot els joves puguin desenvolupar un projecte autònom de vida a la ciutat i això passa per tenir accés a un habitatge.

“L’autoritat no és el poder, sempre ho hem de distingir. L’autoritat te l’atorguen, el poder el pots tenir temporalment.”

Els reptes de futur, pensant a llarg termini, demanen pensar quina ciutat volem. L’actual model de ciutat està en gran mesura dissenyat pels més de 30 anys de govern del PSC, creus que s’està canviant aquest model?

Quan nosaltres plantegem el futur, no proposarem fer un macrocasino perquè no és el nostre model. Barberà no és ni ha de ser una ciutat de serveis de mala qualitat, que generen economies precàries per les persones. Barberà té una història que no l’ha fet l’ajuntament, però aquest pot apostar per atreure, per exemple, el teixit productiu que interessi, com pot ser el sector de les noves tecnologies.

Barberà és una ciutat industrial però no és una ciutat dormitori. Fa anys la gran crítica és que la gent treballava fora i només venia a Barberà per dormir. S’ha demostrat de fa molts anys que Barberà és una ciutat participativa, en la que la gent s’implica i s’estima la seva ciutat.

“Barberà és una ciutat industrial però no és una ciutat dormitori”

/Alberto Molinero

Per fer front a aquests reptes, quines són les propostes del PSC per l’Ajuntament de la ciutat?

No et puc respondre a un nivell concret perquè ara mateix estem en la fase d’elaboració del programa, rebent propostes de moltes persones. Però la principal seria no renunciar a l’ambició de ser pionera.

Creiem que a l’administració local li cal una renovació. La ciutat té més energia que la capacitat que té l’ajuntament de poder-la gestionar. L’administració és un ens que ha de facilitar la vida als ciutadans, ha de ser més àgil, més proper i més senzill, ha de poder donar resposta a situacions complexes. I s’ha de treballar per una participació real, no només en les festes, que està molt bé, sinó amb una participació efectiva en tots els aspectes, no només informativa.

A l’àmbit econòmic, amb un impuls de totes les empreses que siguin cooperatives. També amb les empreses que tinguin a veure amb el medi ambient i amb la sostenibilitat. En general empreses vinculades a les necessitats de les persones, no pensem només en serveis socials, també serveis culturals, oci, formació,…

Pel repte de l’habitatge hi ha mesures com la reserva del 30% per habitatge protegit, que ja s’està realitzant. Però és molt important mobilitzar el parc d’habitatge, ajudant a la rehabilitació i donant confiança als propietaris perquè els incorporin al mercat. Al mateix temps, som partidaris de subvencionar, durant un temps limitat, als joves que es vulguin emancipar de lloguer.

“S’ha de treballar per una participació real, no només en les festes, que està molt bé, sinó amb una participació efectiva en tots els aspectes”

Com valora l’acció de l’actual govern?

Partim de la base que tothom que fa el pas de presentar-se per treballar per la seva ciutat ho fa amb la millor voluntat i els millors desitjos. Tothom que ha estat sincer i coherent amb el que diu i pensa, clar. Valorant aquests quatre anys, ningú pot dir que no s’han fet coses i s’han fet coses bones que nosaltres hem recolzat, això no es posa en dubte. El que jo em pregunto i vull que es preguntin els ciutadans és: el govern ha fet el necessari?  Ha fet el suficient?  I no s’hi val dir: “això ja m’ho vaig trobar”, tots ens hem trobat coses i ens hem adaptat.

Per mi el pitjor és la incoherència. S’han generat unes expectatives en molts ciutadans i ciutadanes que no s’han vist culminades. Segurament per situacions de partidisme i perquè hi ha hagut diferents nivells de reflexió sobre la ciutat. Es pot parlar d’un equip de govern, però jo a vegades no he sentit que això fos així. El comportament de tots els membres del govern no ha estat el mateix, però en molts casos ha portat a tòpics i estils no recomanables, una actitud molt bel·ligerant cap a l’oposició, no només als projectes i fins i tot a les persones. A l’inici ja vam detectar aquesta actitud poc receptiva, un excés de zel. En algun cas s’ha mantingut i fins i tot aguditzat, sobretot en les que tenen més responsabilitat.

El millor, crec que és bo i que tots aprenem de les diferents etapes, i que els canvis són positius. Per nosaltres per aprendre de quins han estat els nostres errors quan estàvem al govern per poder-los rectificar. Crec que hi ha hagut aportacions molt positives en temes d’igualtat de gènere i en temes socials també, s’han fet grans esforços per donar respostes a situacions difícils.

/Alberto Molinero

Com a partit, quins aprenentatges han extret d’aquests quatre anys a l’oposició?

Que costa molt construir i molt poc destruir, que cal valorar el que tenim i no destruir perquè sí. Hem après el que no hem de fer si tornem a tenir l’oportunitat a governar. Hem après que la representació municipal som tots, no només el govern, també tota l’oposició. En la vida hi ha adversaris polítics, no enemics.

També hem après a ser humils. Hem après a escoltar a moltes persones. Nosaltres abans ja ho fèiem, però probablement ho hem de fer molt més. Per resoldre els problemes de la ciutadania cal més que promeses, somriures i fotos a les revistes.

El partit al govern, la PCPB va sorgir del PSC i els models de ciutat que es proposen no estan tan contraposats, pot ser que les diferències siguin més personals que polítiques?

No estic d’acord, no ho sento així. El tema és que les diferències polítiques encara no les conec. En aquests quatre anys ha estat més fàcil tenir debats polítics amb regidors de Podemos, de la CUP, d’ERC o del PP, perquè defensen la seva postura i nosaltres la nostra, però sempre argumentant el perquè. Amb la PCPB ha estat molt difícil perquè jo desconec, a hores d’ara, quin és el seu posicionament en molts dels temes tractats a la ciutat. Per tant, a nivell personal no hi ha una relació, ni bona ni dolenta, i a nivell ideològic és difícil, perquè no es pot contrastar.

“Les diferències polítiques (amb la PCPB) encara no les conec.”

Parlem de les eleccions del maig, tot i guanyar les darreres municipals el PSC no ha tornat a ser la primera força de la ciutat en les següents comtesses electorals. Amb quines expectatives aneu a les eleccions?

Qualsevol força que es presenta ha de tenir l’ambició de poder estar al govern de la ciutat. Això si, no de forma excloent es pot arribar al govern de moltes maneres, nosaltres ho volem fer de forma integradora i incloent.

Les nostres expectatives són conformar un programa que reculli les ambicions per la ciutat, amb el qual un ampli espectre de persones es senti reconegut. Sabem que, com totes les ciutats, Barberà és plural i no tothom votarà socialista, però aspirem a fer un programa que es dirigeixi a tots els veïns de Barberà. A totes les persones que pensin que l’aportació dels socialistes a Barberà ha estat profitosa, que ens facin confiança, que ja tenim molta, però volem ampliar-la. Ens presentem amb moltes ganes i amb un equip de persones compromeses amb la ciutat, reflex de la seva realitat i que es deixaran la pell treballant per Barberà.

/Alberto Molinero

Us identifiqueu com el partit i la candidata del diàleg, però quines seran les preferències a l’hora d’arribar a pactes?

Hi ha una línia vermella que són aquelles forces polítiques que estan en contra de la democràcia. Forces que arriben a plantejar eliminar les lleis de protecció contra la violència masclista. Esperem que a Barberà no tinguin presència i que aquesta línia no calgui fer-la servir. Nosaltres som demòcrates, se’ns fa difícil arribar a acords amb partits que no ho són, més enllà de ser de dretes o d’esquerres.

Intentaré trobar acords amb els partits amb els quals compartim resposta per les necessitats de Barberà: seguretat ciutadana, manteniment de l’espai públic i relació amb la ciutadania.

Aquests temes són els que tradicionalment s’han associat a l’agenda política de la dreta, serà la prioritat a l’hora de buscar pactes pel PSC?

No, la nostra preferència seran aquells partits amb què podem compartir uns valors d’esquerres, però sense excloure ningú. Nosaltres hem governat amb EUiA i altres moments amb Convergència. Si són opcions democràtiques, una part de les idees no les compartiràs, però pots respectar-les. Amb Ciutadans discreparem en el model educatiu i la immersió. Amb ERC en temes nacionals, ells volen la independència i nosaltres no. Amb el PP tenim idees diferents en temes d’accés a l’habitatge, per exemple. Amb Recuperem podem discrepar en temes d’organització de l’ajuntament. Amb la CUP discrepem en temes nacionals, però el PSC hem recolzat altres propostes seves, igual que amb Podem. Amb la Plataforma, com ho desconec, no et puc posar cap exemple.

Amb tots aquests, més enllà de les discrepàncies, podem trobar un espai comú. Lògicament, ens entendrem millor amb partits d’esquerres, amb els que ja hem compartit moltes coses, però amb els partits de centre o de dreta també seuríem per veure quines són les seves propostes.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom