Gonzalo Candanedo Fernández
Tornem a la seu del PSC per entrevistar el seu nou cap de llista, el Xavier Garcés. Nascut a Sabadell uns mesos després de la famosa nevada del nadal del 1962, el Xavier es considera barberenc, ciutat en la qual ja vivien els seus avis i a la que va arribar amb 8 anys. Aquí va trobar una ciutat per construir, va “estrenar” l’escola Can Llobet i la manca d’oferta a Barberà el va obligar a tornar a Sabadell per cursar l’Educació Secundària. Tot i això, el fort vincle amb Barberà es va mantenir, sobretot a través del club de bàsquet, on va fer de jugador i d’entrenador. També va ser la porta pel seu primer contacte amb l’administració local, al Patronat Municipal d’Esports. Va començar a estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, carrera que no va finalitzar, tot i que la seva carrera professional sempre ha estat vinculada a aquest àmbit. Tot i haver treballat per l’ajuntament com a Agent de Desenvolupament Local, la majoria de la seva trajectòria ha estat en el món privat, especialitzant-se en el món de la consultoria i la implementació de solucions de gestió empresarial. Amb uns socis va arribar a constituir la seva pròpia empresa en aquest camp, ara integrada en una multinacional. Els lluminosos senyals del seu smartwatch ens recordem durant l’entrevista el seu lligam amb el món tecnològic.
De la mà del pintor Pere Munné va començar a militar a l’agrupació socialista local al 1988, assumint diferents responsabilitats i amb una intensitat condicionada pels seus compromisos familiars i laborals. A les eleccions de 2007 entra com a regidor a l’ajuntament, i compagina la seva vida professional amb el lideratge de les regidories d’Hisenda, Comerç i Promoció econòmica, dels governs d’Ana del Frago. Després de la renúncia d’aquesta, investigada per un presumpte finançament irregular de la ràdio municipal, a liderar la candidatura socialista per les properes eleccions municipals l’agrupació el va escollir com a nou candidat a l’alcaldia de Barberà.
No sé si s’havia arribat a imaginar que acabaria encapçalant la candidatura del PSC, però gairebé segur que no era d’aquesta manera.
Vulguis que no quan portes tant de temps en un partit t’agrada estar a tot arreu i t’imagines que en algun moment pot arribar una oportunitat com aquesta. Però està clar que per mi és d’enorme tristesa per com s’ha produït. No és agradable per un suplent sortir de la banqueta perquè s’ha lesionat el titular. Teníem la millor candidata, una persona honesta, que s’ha deixat la pell per Barberà del Vallès i que estic segur que sempre seguirà ajudant a que aquesta ciutat millori.
Al final sóc jo el candidat com podria ser qualsevol altre, perquè hi ha molts companys i companyes tan preparats o més que jo. Per aquest motiu, tot i ser un pas complicat l’afronto amb il·lusió i amb la tranquil·litat de saber que estaré molt ben acompanyat per tot l’equip.
Creuen que el canvi de candidatura els pot afectar electoralment?
Afectarà segur perquè com més properes són les eleccions més importa que els candidats siguin coneguts i en aquest cas l’Ana era una candidata molt coneguda i molt reconeguda. Intentarem minimitzar-ho, està clar que no és la millor situació, però més enllà del coneixement del candidat volem centrar la campanya en les polítiques i en les propostes. La gent de Barberà és madura i és crítica, i s’adona de quina situació hi ha a cada moment. També pel que fa a la investigació de la ràdio municipal, per mi no hi ha cas, esperem que surti el secret de sumari l’abans possible i si és abans de les eleccions millor, així serà més transparent.
Quina valoració de la gestió del govern en aquesta darrera legislatura.
Tot s’ha d’emmarcar en el seu context. El darrer mandat socialista estàvem en plena crisi econòmica, després d’haver fet unes inversions importantíssimes per a la ciutat. Vam treballar fonamentalment a deixar l’ajuntament en una situació de sostenibilitat econòmica, cosa que vam fer.
Si he de posar una etiqueta a aquest mandat i aquest equip de govern ha estat el de les “fake news”, el de les mitges veritats. M’atreveixo a dir-ho perquè algun membre del govern en algun ple ha arribat a dir “Nosaltres tenim les nostres mitges veritats”. Per tant s’ha amagat una altra mitja veritat, com en el cas de la situació econòmica de l’ajuntament.
“Aquest mandat i aquest equip de govern ha estat el de les “fake news”, el de les mitges veritats”
Una de les fites que l’actual govern reivindica és la reducció de l’endeutament municipal.
Intentaré donar-te els màxims detalls possibles. En els governs 2003-2011 es va fer un gran esforç inversor per modernitzar i millorar la ciutat, es van invertir 60 milions d’euros. Per tant un deute de 14 milions, no arriba a la quarta part. Però els ciutadans han pogut gaudir d’aquests equipaments fins que s’han acabat de pagar. És una mica com una hipoteca, imaginat que no poguessis entrar a viure a un habitatge fins que no has estalviat per pagar-ho al comptat. Per llei hi ha un límit d’endeutament que és fins al 110% del pressupost municipal, en el cas de Barberà ara podria arribar fins als 55 milions d’euros.
D’aquest deute portàvem un ritme d’amortitzacions de 3 milions a l’any, pel que sense fer res en els 4 anys d’un mandat ja s’hauria passat de 14 a 2 milions. És cert que l’ajuntament ha accelerat el pagament, però els fons dedicats a liquidar el deute estaven donant més rendiment que els interessos que ens hem estalviat. I ara aquests diners estan al banc, perquè no s’han executat els pressupostos dels darrers anys i no gastar vol dir no donar serveis, no millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Barberà.
“No gastar vol dir no donar serveis, no millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Barberà.”
Durant molts anys ha estat el responsable d’hisenda al govern municipal, realment hi ha marge de maniobra per posar l’accent polític als comptes de l’ajuntament?
Aquí hi hauria dos vessants. Per una banda la possibilitat econòmica, que existeix. Els recursos a Barberà són bons, a més és un dels llocs on es paga menys IBI, ja que durant molts anys va estar congelat. És un tema que històricament s’havia buscat un consens per fer qualsevol modificació, cosa que en aquest mandat s’ha trencat i s’ha tirat pel dret.
Després hi ha el punt de vista legal, on els problemes són més problemes greus. Encara que els tributs siguin de recaptació municipal vénen marcats per l’estat. Tot i això hi ha escletxes que han explorat diferents governs socialistes, com les subvencions i ajudes o la tarificació social. D’aquest tema també lamento que aquest mandat s’ha quedat congelat, només s’han convocat dues reunions i no s’ha arribat a cap conclusions.
I mirant cap al futur, quins haurien de ser les prioritats per Barberà?
El fonamental és que la ciutat vegi que realment tenim un potencial molt gran. Tenim persones formades, empresaris que fan esforços, una administració pública amb molts projectes per tirar endavant, comerciants que no volen marxar de la nostra ciutat. Aquesta potencialitat s’ha de tornar a despertar entre totes entitats, associacions, clubs esportius… Hi ha una riquesa molt gran.
A nivell d’infraestructures del 2003 al 2011 va tenir una empenta molt forta de cobrir les necessitats culturals o esportives i ens queden aquelles que no depenen directament de l’ajuntament, com és l’educació. Cal una aposta per equipaments educatius, si les altres administracions no fan un pas endavant, l’ajuntament ho ha de fer. Està clar que si nosaltres haguéssim governat aquests 4 anys, ja ho hauríem fet. Teníem previstes les mesures econòmiques per fer-ho possible.
“Si nosaltres haguéssim governat aquests 4 anys ja ho hauríem fet [el nou equipament educatiu]”
I aquestes prioritats com es traslladen a les propostes del PSC per les properes eleccions?
El comitè de campanya està generant idees pròpies i recollint propostes de diferents contactes. Anem dibuixant un programa de propostes creïbles i realitzables, amb dates i pressupost. Tot el que té a veure amb cultura i educació no és un tema de totxo sinó de persones i amb pocs diners es pot avançar molt.
Avanço 4 eixos del programa: una ciutat per viure: Barberà no és una ciutat dormitori. Una ciutat per gaudir-la: els carrers han d’estar plens, que la gent participi de la cultura, de les festes. Una ciutat per treballar: però parlem de treball de qualitat, digne, igualitari i que permeti treballar prop de casa. I en darrer lloc una ciutat que sigui reconeguda. Barberà va haver-hi moments que era referent de moltes coses, del cooperativisme, de la formació ocupacional, de la reforma dels mercats municipals…
El relleu al capdavant de la candidatura modificarà l’escenari de pactes?
No, en absolut. El PSC sempre ha tingut molt clar el concepte de diàleg, nosaltres sempre que algú ens ho ha demanat hem parlat amb ells però dos no es parlen si un no vol. En aquest sentit, nosaltres amb projectes progressistes a sobre de la taula, amb propostes de desenvolupament de les persones i de millorar la qualitat de vida, parlarem amb tothom. Jo recordo haver fet pactes de govern amb altres forces havent tret majoria absoluta. El PSC ha demostrat que vol arribar a acords. Si tornem a tenir majoria absoluta, estarem encantats de rebre el suport i l’ajuda d’altres partits per treballar per la nostra ciutat.
