Gonzalo Candanedo Fernández
Ens trobem amb el Javier Pérez en acabar la seva jornada laboral, aprofitant els darrers raigs de sol al parc de Can Serra per fer les fotos que acompanyen aquesta entrevista. Fill d’immigrant andalús i mare catalana, neix el 1975 a Sabadell “al barri de Can Rull, zona obrera i treballadora”. Amb 18 anys, interromp els seus estudis de COU per allistar-se a la Infanteria de Marina, “per provar una aventura” ens diu. S’incorpora a la Guàrdia Reial, on fa funcions d’escolta, per exemple durant el casament de la Infanta Elena a Sevilla. Tot i ser una experiència de només tres anys marca profundament el Javier, que 20 anys després encara continua trobant-se amb els seus companys.
A la tornada a Barcelona fa un curs d’administratiu i comença a treballar “posant segells” en una notaria, ofici en què continua 21 anys després, ara com a oficial de notaria. En aquest període també ha trobat temps de treure’s la llicenciatura en Història. Entra en contacte amb Barberà l’any 2001, en començar a sortir amb una barberenca, ara la seva dona, motiu pel qual s’hi trasllada definitivament fa 10 anys.
Enamorat dels Kennedy, Javier va créixer en una família socialista i també ell va estar afiliat al PSC, però va abandonar el partit decebut amb el primer tripartit “Maragall semblava més d’ERC que del PSC”. El 2012, a partir d’un amic, entra en contacte amb Ciutadans i el 2013 comencen a muntar el nucli local a Barberà del Vallès. Després que es fes públic que el seu cap de llista per les municipals de 2015 havia participat en el partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya, retiren la seva candidatura i el Javier, com a número dos, “pren el timó” i lidera el partit aquests 4 anys de “travessa en el desert”.
Al no tenir representació al consistori aquesta darrera legislatura, Ciutadans Barberà ha estat més centrat en assumptes nacionals que en l’àmbit local?
Aquests darrers a anys ens hem dedicat principalment a augmentar i consolidar l’equip local. És cert que hem estat limitats pel fet de no tenir representació al ple, pels recursos i l’accés a la informació. Però hem intentat estar al dia de tot el que passava a la ciutat: amb carpes informatives, reunions amb associacions, assistència als plens municipals… A mi m’agrada veure la situació per mi mateix, no que me l’expliquin.
La gent que se’ns apropa ens comenta temes nacionals, però també locals, com li passarà al PP o al PSOE. Jo el primer comentari que vaig rebre en una paradeta a Barberà va ser per les “caques” de gos. També se’ns ha apropat gent preocupada pels “ocupes” d’un edifici a Barberà o ens han contactat els usuaris dels horts municipals.
Fruit de les darreres eleccions municipals va haver-hi un important canvi en el govern, com valora la seva gestió?
Ens va sorprendre molt la coalició que va fer la Plataforma Ciutadana Per Barberà amb ERC, Podemos i la CUP. Els primers dos anys el govern es va basar només en el procés independentista, amb un discurs circular que no portava enlloc. Una de les queixes dels veïns és que als plens només es presenten mocions de qüestions més enllà de l’àmbit local, en les que no tenim competències. En canvi aquests darrers dos anys s’han acumulat totes les obres i infraestructures. Entenem que s’ha de seguir un procediment, uns estudis una licitació… Però ara acaba la legislatura amb la ciutat aixecada i els projectes sense acabar.
Per exemple amb el tema de l’institut que ens falta, és un problema que ja es coneixia al 2015, quan les famílies es van manifestar. Ara sembla que es construirà però hem perdut quatre anys i caldran almenys tres anys més per tenir l’edifici. Mentre arriba ja es parla d’alumnes en barracons a la ciutat. O la passarel·la al Baricentro, un projecte absolutament necessari, pel qual ja havia un projecte aprovat, no sé si el mateix que l’actual, del que només faltava l’acord amb el centre comercial.
La feina de reorganitzar el funcionament intern és important, però el govern no ha estat eficaç en identificar i solucionar les prioritats de Barberà.
Quins són els reptes de futur de Barberà?
Si em preguntes a llarg termini, d’aquí a 40 anys, jo sempre dic que m’agradaria que Barberà fos una petita Silicon Valley. Ja tenim el teixit industrial, cal atreure empreses de tipus tecnològic i apostar per formar als nostres joves en aquest camp. A curt termini cal fixar-nos en els equipaments educatius, la neteja, la seguretat i l’habitatge.
Ara mateix Barberà té un pressupost sanejat, sanejament que ja va començar el PSC, que aquí cal posar les medalles a qui correspongui. Però abans de fer grans despeses en infraestructures, s’ha d’evitar gastar el que puguem necessitar en un futur. Pot tornar una crisi econòmica i l’ajuntament és la institució més propera, la que ha de donar resposta a les necessitats de la gent. És un problema en què ens podem veure qualsevol, jo pago la meva hipoteca i, si un dia perdo la meva feina, també puc acabar al carrer.
S’ha d’aprofitar tot el potencial de la ciutat, però sense deixar ningú enrere. Això em ve de la meva experiència a l’exèrcit, és un lema dels “marines”. Però alhora que garantim la igualtat d’oportunitats també s’ha de premiar l’excel·lència. Si algú pot córrer més, s’ha de potenciar aquest talent.
“És un problema en què ens podem veure qualsevol, jo pago la meva hipoteca i, si un dia perdo la meva feina, també puc acabar al carrer.”
En cas de governar, quines com faríeu front a aquests reptes des de l’ajuntament?
Estem tancant un programa electoral amb propostes senzilles per problemes propers, res de grans obres.
Plantegem un Pla Local d’Habitatge per promocionar un parc públic de lloguer per a joves. Si segueixes l’evolució de l’habitatge públic dels darrers 25 anys, el punt màxim està el 1997, ara mateix és baixíssim.
Pel que fa a la neteja, acaba de començar el nou contracte, pel que li hem de donar una oportunitat abans de valorar el seu funcionament i si millora l’eficiència i els resultats. Igualment en ser un contracte que s’ha signat per 4 o 5 anys podem dir, com diu el govern actual, que el següent govern s’haurà d’adaptar al que es trobi.
Pel que fa a la seguretat proposem incrementar la plantilla de la policia local, que està unes 10 persones per sota del que havia tingut. Hi ha veïns que ens expliquen que truquen a la policia i no venen, això passa perquè no tenen prou mitjans.
Pel que fa a la construcció del nou equipament educatiu, fer-ho pensant no només en l’institut, sinó en quins usos es poden donar a l’espai, un espai de formació pels nostres joves vinculat al món de la tecnologia per exemple.
“M’agradaria que Barberà fos una petita Silicon Valley”
Amb quines expectatives electorals encareu les eleccions del 26 de maig?
Nosaltres sortim a guanyar, és cert que no tenim un resultat anterior amb el qual comparar i el que podem treure en unes municipals és molt variable. Però estic segur que podem aconseguir una gran representació si la gent del municipi confia en nosaltres.
Quins seria l’escenari de pactes desitjat per Ciutadans?
En això seré clar. Pactarem amb partits constitucionalistes, que respectin la llei. No pactarem amb independentistes, és una línia vermella. De la mateixa manera que David Clarà de Podem va dir que nosaltres som una línia vermella per ells, que amb Ciutadans no tenen res a parlar, però potser el que hem de fer és parlar molt. Jo vull un pacte amb constitucionalistes i obro la mà a tothom que se senti inclòs en aquesta definició.
A les anteriors eleccions municipals, Ciutadans va retirar la seva candidatura per marcar distàncies amb el discurs d’extrema dreta de PxC, mantindran aquesta contundéncia amb aquest espai ideológic?
Parafrasejant a Clara Campoamor, “estic tan allunyat de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra”. El 2015 el candidat ens va ocultar que havia participat en les llistes de Plataforma per Catalunya i vam decidir retirar la llista perquè el bon nom de la candidatura era el més important. No comprovar-ho abans va ser un error del nostre partit, que vam reconèixer i pagar car. També ho ha pagat la ciutat, perquè segurament si nosaltres haguéssim estat representats al ple, certes coses no haurien succeït.
“Jo vull un pacte amb constitucionalistes i obro la mà a tothom que se senti inclòs en aquesta definició”
